Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Títol del blog
Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Autor Mitrophane Icona de contacte
Descripció
Els meus articles БЕЗСОНОВЫ ИЗ ВОРОНЕЖА
Data de creació 05-03-2009
Localització de les visites
<!--************CODE GEOCLOCK************-->Vefblog.net
Vef Blog accueil
JACQUET PREMI MEDITERRANIA ROSSELLO
Mit aquí una pelfa ben guapa que tothom voldria encrancar a les secretes malgrat que no sigui pas callolla...
La xarada de Bezsonoff / Màrius Serra
VOLEM PLAQUES CATALANES
El ministeri de l'Interior vol que les matrícules portin a partir del 15 d'abril del 2009 els senyals regionals. El logotip del Llenguadoc-Rosselló, nascut d'un màrqueting sense identitat, descuida la nostra senyera mil·lenària. Com a la Bretanya i a Còrsega, les matrícules de la Catalunya-Nord es mereixen les colors del país, a costat de la efa de França i dels estels europeus.
Альберт Санчес Пиньоль
Кто из ваших коллег в последнее время поразил ваше воображение?
Я прочитал книгу, которая мне показалась интересной. Автор с русской фамилией Бессонов пишет по-каталонски, живет на юге Франции, в Перпиньяне, где тоже говорят на
каталонском. Книга называется “Царские таксисты”. Его дедушка был эмигрантом, который, покинув Россию после 1917 года, работал таксистом во Франции. Отсюда и название. Писатель описал свое отношение к тому поколению, к русской культуре. Чувствуется, что этот писатель не новичок в литературе. Из современных писателей я выделяю его стиль. Это личная книга.
Discurs d'agraïment al Premi Crexells
Discurs que vaig pronunciar al jardi romàntic de l'Ateneu per Sant Jordi el 2006, el dia que vaig obtenir el Premi Crexells
De nou a la televisió
Si me voleu veure a Nils i a Perpinyà amb l'amic Joan-Miquel Touron i mon oncle Claudi Sarrahy, podreu mirar el reportatge de " Tot un món " que s'emetrà aquest diumenge dia 19 a les 14.15 hores per TV3, abans del TNMigdia.
Geografia eròtica
Abans de conèixer-la, ell s’estava a la vila, al carrer dels cardaires. Sempre havia tingut el COR SAVI. Son pare ja l’havia avisat:
LA VANGUARDIA 24/02/2004 Rosa Maria Piñol
El museu del cinema
Ojatz bona gent! Alegratz-vos! Avui no us parlaré ni de la malaguanyada ORTF ni de Frank Sinatra. Aquest estiu, vaig passar per la nova seu delon volia adquirira cura de Lluís López del Castillo ( una obra excel.lent que us recomani )Me'n vaig aprofitar per visitar un museu gironí que no coneixia: el museu del cinema. Aneu a la plaça de la Constitució al corn oposat a la llibreria 22. Aquest és un museu força ben fet, amb una bona biblioteca, on organitzen cicles. Les explicacions — en català, castellà, francès i anglès — són clares i precises. Vaig notar un error només, sense importància a més. Sota una foto, els responsables del museu van confondre l'estrena de la comèdia musical( amb Julie Andrews en el paper principal ) inspirat de llibre de Shaw amb la seua adaptació cinematogràfica de George Cukor ( amb Audrey Hepburn. Calia que hi al·ludís )
Ressenya de Vicenç Pagès a Presència, 11/04/2009
suplement del , edició de Perpinyà
EL 18/04 A TV3
Els " dossiers de l'écran "
Com enyori el temps de l'ORTF! Cada dimarts, al nostre pis de Massy, ciutat a quinze quilòmetres al sud de París, al departament de l'Essonne, nou de trinca ja que s'acabava de desmantelar l'antic Seine-et-Oise, després del telediari presentat per Léon Zitrone, hi havia . Recordeu aquesta música de amb el llibre que s'anava obrint?
Mossèn Louis Moutier
El 1997, es va celebrar el centenari de la publicació del, la darrera gran epopeia de Frederic Mistral. Hom va commemorar tamb‚ el centenari d'una altra obra, quasi homònima, de mossèn Moutier ( 1831.1903). S'organitzà un col·loqui a Monteleimar sobre aquest escriptor desconegut. L'estiu passat, la secció del Delfinat de l'Institut d'Estudis Occitans va publicar aquesta miscelúl…nia. Us en recomani la lectura. Fa molts anys que tinc una fal·lera per a la vall del Roine i més precisament per als límits, com més va més teòrics ai las, entre la llengua d'oc i les terres d'oil, ja que els anomenats parlars franco-provençals temps hi ha que no passen d'una mera anècdota. Amb una abnegació i una visió premonitòria de la llengua d'oc, mossèn Louis Moutier va crear una secció dromenca ( m'aventuri amb aquesta catalanització d'aquest gentilici occità per designar el departament del Droma...) del Felibritge. El nostre capellà ja proposava una ortografia calcada en la grafia dels trobadors, adaptable a tots els parlars d'oc, i molt propera així a la tradició ortogràfica catalana.
Retorn a Mistral
El primer llibre, que recordi haver llegit, és, com molts mainatges de la meua generació, d'Alphonse Daudet. Durant tota la seua vida, aquest escriptor, segons la fórmula divertida d'Yvan Audouard, va fer creure als provençals que era de Par¡s, als parisencs que venia de Provença mentre que procedia de Nimes...Encara recordi aquest volum, gastat pels anys i tantes lectures, de la col·lecció Le livre de poche que les gasolineres Elf regalaven amb d'Alain Fournier. Vaig conèixer, doncs, l'existència de Frederic Mistral d'hora.
CIRDOC
Sempre m'ha agradat Besiers. Em fa pena que, com a Narbona, tants catalans del nord o del sud hi passin sense parar-hi. Des de la meua adolescència, jo faig festa quan en tinc ganes. Així, he dividit l'any amb les meves celebracions personals desinteressant-me de les festes religioses, republicanes, franceses o catalanes. Quan comença la primavera, pugi a Montoliu, el poble dels llibres a dintre de la Muntanya Negra, a prop de Carcassona. Per l'agost, me'n vaig a Prada. Pel setembre, cap al cap d'Agde. Mes, la festa personal que m'agrada més és de dinar a Besiers a casa d'uns amics qualques dies abans de la "". És un petit consol de no res...M'agrada tant aquesta ciutat que hi he situat l'acció principal de i un capítol de . Allí, recordi, amb enyorer, l'època feliç en què escrivia la meva novel·la.
Joffre, el botifler
Malgrat la llegenda, el mariscal Joffre era una nul·litat militar segons tots els historiadors moderns. Autor del pla de defensa que va desembocar en l'ocupació de tots els departaments del nord de França, Joffre va desaprovar la iniciativa del general Gallieni, defensor de la guarnició de París. El vell Gallieni, contra totes les regles militars vigents en aquella època, havia llançat una ofensiva partint de la ciutat que li calia de defendre. Aquella gosadia genial va permetre a l'exèrcit francès de guanyar la primera batalla del Marne que va salvar França d'una nova derrota.
Colditz
Fa massa temps que no he evocat els temps gloriosos de la televisió de la meua infància. Us parlaré avui d'una sèrie britànica que potser recordeu: emesa cap al 1975 amb David Mac Callum i Robert Wagner. Aquesta era una sèrie remarcable com moltes produccions de la BBC d'aquella època. Fa que no heu pas oblidat ( . Per la meua part, m'estimava més la Tara King àlies Linda Thorson. I vosaltres? ), ( quina sintonia! ) ni( per cert, si heu capit totes les subtilitats del darrer episodi, escriviu-me…
Neologismes
He fullejat fa poc la darrera edició del diccionari Robert, publicada ja fa cinc o sis anys. He llegit amb interès el pròleg d'Alain Rey. El lingüista hi explica que, des del 1968 (data de la primera edició della llengua francesa ha evolucionat força. Una colla de neologismes (no hi ha tants anglicismes com ho diuen...) i de girs s'han introduït en la parla.
La problemàtica d'en Manolo
Tinc un amic a Castelló de la Plana, que coneixen tota la gent que ha passat més de tres dies a la universitat catalana d'estiu de Prada. En Manel Carceller, Manolo pels íntims.
Luis Mariano, imitateur
Nous nous intéresserons aujourd’hui à un aspect très particulier du talent de Luis Mariano : ses talents d’imitateur.
Boualem Sansal 2
Fa una colla d'anys que m'apassiona la història d'Algèria. D'Albert Camus a Kateb Yacine, de les guies turístiques del segle XIX fins a les postals de Fort de l'Eau, de la darrera edició del al cuscús, de les cançons de l'Enrico Macias al sense oblidar el vi de Sidi Brahim, m'estimi a manta aquest país. He descobert fa poc una novel·la de categoria: (editat en la col·lecció blanca de Gallimard)de Boualem Sansal, escriptor algerià d'expressió francesa. M'han entusiasmat el to i l'estil d'aquesta obra on s'aiguabarregen el francès literari i l'argot amb alguns claps d'àrab dialectal.
Del català al Rosselló
Arran les columnes publicades per en Francís Fabre i en Vicenç Pérez Verdell, desitjava afegir avui el meu gra de sal a la discussió. D'ençà que llegeixi en català, sempre m'ha xocat un fet. Els catalans del Principat escriuen en llur variant dialectal; els valencians en valencià; els mallorquins en mallorquí etc. Només, els nord-catalans escriuen en una mena de català fabrià deslligat de la llengua parlada a llurs comarques . Un segonsl'encertada expressió de Pons. Ara, aquesta llengua que encara parlem, en aquestes terres catalanes actualment sota administració francesa, encara l'anomenen català. Les meues padrines catalanes i el meu padrí català ( l'altre era rus i em va donar el nom de casa...) deien que parlaven català. Per ells, " rossellonès " designava un habitant de la plana. Res més...I tenien raó...M'estimi més que hom parli dels parlars catalans septentrionals. El rossellonès no existeix. Us puc assegurar que entre els parlars de Nils, Cànoes i Pontellà ja apareixen variacions ínfimes...Mit aquí perquè ens fa menester d'una llengua normativa ( gràcies a Pompeu Fabra ja la tenim! ) Em sembla que aquí dalt ja coneixem prou dificultats per crear-ne d'altres...Com més va, més franximans em demanen si hi ha moltes diferències entre el rossellonès i el català! Reservem, doncs, el gentilici rossellonès a tot allò que vulgueu tret de la llengua..
Ressenya de Xavier Pla a l'Avui 4/04/2009
Ressenya de Xavier Pla,publicada a , 4/04/2009
Audrey Hepburn, Dos a la carretera, Voyage à deux
Article publicat al, edició de Perpinyà, dimarts 19 d'octubre del 1999
Article de JAUME QUERALT 3/04/2009
Va bé, no? Quina bona primavera! Un Joan-Daniel Bezsonoff que torna amb "" (Ed. L'Avenç) a fer les seves (amb puixança, intel·ligència i eficàcia) per les terres literàries, tabloïds i radio tele visuals. Es fa remarcar, se'l remarca, es guanya punts (de fama sinó de "retreta") i ens fa guanyar uns quants punts de satisfacció col·lectiva a nosaltres els ganduls del nord del Pirineu. Com si no bastava mi't'aquí el Joan Lluís Lluís, l'altre cavaller de la literatura "nòrdica" que no s'acontenta amb publicar el seu últim titol " sino que es veu coronat amb l'envejat premi de la Crítica de Serra d'Or -la magnífica revista cinquantenària. Merescut? Clar, qua sí! La Catalafònia sembla enamorada del que de fa uns anys neix, madura, es recull del band... de Perpinyà i s'edita i premia Portús avall. El que ens sembla de molt bona salut és que a desgrat de tractats, fronteres i altres trencats hagi sortit un lectorat (a la sociologia de dir-nos la seva gama d'edats) pels llibres nostres -com diria l'Arcàngel del Canigó- amb temàtica, to , treball lingüístic i plantejament estètic ben diferenciats. Va bé, no? I més bé encara si tots els "nòrdics", evadint-se de les patuleies plornicadores o guerreres, per fi, se'n orgullíen. Caram! Si que 'nem bé: heu vist la Miquela Valls feta corresponsal de l'Institut d'Estudis Catalans (IEA), sols es pot repotegar una cosa que aquesta reconeixença i bell honor no se li fes més aviat a la preciosa estudiosa. Caram!
Ressenya de Joan Pere Sunyer
Potser Una educació francesa no sigui exactament el llibre idoni en aquests moments, però tant se val, a penes agafat ja no el podia deixar. Quantes vegades vaig haver de suspendre la lectura per deixar la mirada, enterbolida i vaga, errar cap a uns horitzons de dintre tendrament borrosos. Nostàlgia. "La peŀlícula mig esfumada" com diu ell. La dita que pretén que ningú no guareix mai de la seva infància, en aquest llibre, troba la seva completa il·lustració. No cal dir-ho, no comparteixo totes les opinions d'en Jean-Daniel Bezsonoff, fins i tot, de cap manera no puc admetre alguns dels seus judicis. No importa. Quin llibre tan bonic
