VEF Blog

Un dia de gener de 1954 apareix a Orà el cos d’una dona jove morta. Serà el primer d’una sèrie de crims, amb víctimes generalment femenines, que no semblen tenir cap relació entre ells. Ens trobem en un moment que Orà era encara, com indica el títol del primer capítol, «la cinquena ciutat de França». L’encarregat d’investigar els assassinats serà el comissari Roger Ferrandis, policia madur, atractiu i faldiller. Tot i l’ajuda del seu amic l’inspector Bensoussan, provinent d’una família de jueus berbers, el cas resultarà difícil de resoldre, atesa la manca absoluta de pistes a partir de les quals estirar el fil.

  Depuis une vingtaine d’années, je suis membre de l’Association des Amis de Pierre Benoit que j’ai découverte grâce à un article de Patrick Besson dans Le Point. Les pétrobénédictins publient chaque année un cahier où ils analysent l’œuvre du maître sous des angles variés. 

Com per atzar, després de llegir l’assaig de Xavier Pla, El soldat del Baltimor, on Pla fa un retrat captivador de Joan-Daniel Bezsonoff, va caure en les meues mans la darrera novel·la de l’escriptor de Perpinyà, El diable es va aturar a Orà. Era un autor que desitjava llegir des de feia temps, així doncs, vaig obrir la novel·leta –el diminutiu només fa referència a l’extensió del llibre– i no la vaig amollar fins a arribar al final.