http://mitrophane.vefblog.net/

  VEF Blog

Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff

el 25-01-2015 16:43

El meu cànon literari 3

El meu cànon occità 

1 Mirèio Frederic Mistral

2 Lou pouèmo dóu Rose Frederic Mistral

 


0 comentaris коментарии
 
 
el 25-01-2015 15:45

El meu cànon literari 2

El meu cànon literari (novel·les en català)

1 Bearn o la sala de les nines Llorenç Villalonga

 


0 comentaris коментарии
 
 
el 25-01-2015 13:42

El meu cànon literari 1

El meu cànon literari (novel·les en francès)

1 Les illusions perdues Honoré de Balzac

 


0 comentaris коментарии
 
 
el 19-01-2015 18:25

El meu cànon cinematogràfic

El meu cànon cinematogràfic

1 ''Cléo de cinq à sept ''Agnès Varda

 


0 comentaris коментарии
 
 
el 05-01-2015 22:51

Prohibir Facebook

Això d'Internet és un invent terrible. Em disposava a anar-me'n al llit per passar una estona agradable amb Dickens i el seu amic Pickwick. He volgut passejar per Facebook abans d'atudar l'ordinador. Quin error! Un amic de Quilhan m'acaba d'assabentar de la mort d'Ives Roqueta (àlies Yves Rouquette) un dels majors escriptors occitans actuals. Nascut a Seta, al cor d'una família modesta que li va transmetre la llengua, germà de mossèn Jan Larzac, traductor occità de la Bíblia, va il·lustrar tota la seua vida, la seua parla. Tanmateix, Roqueta, si ho hagués volgut, hauria pogut esdevenir una gran escriptor francès com ho palesen el seu llibre sobre els càtars i Géographie cordiale, un viatge sentimental per Occitània que hauré de traduir algun dia ja que ningú no s'hi posa. Poeta, amant de la cançó, novel·lista, crític, Roqueta, com García Lorca o Puixkin, tenia el do del llenguatge. Com ells, sabia transformar una frase senzilla en font. Cantava la bellesa del món amb mots de cada dia. Fa dos anys, va publicar una Histoire buissonnière de la littérature d'oc. Un llibre extraordinari. Volia anar a saludar-lo, però em va retenir la vergonya de molestar-lo amb el meu entusiasme. Ara que comença un nou any, prometi que d'ara endavant no callaré mai més els meus sentiments. Cal cridar a la cara de la gent que els estimem,   

 


 
 
el 04-01-2015 13:22

Què llegim?

02-01-2015 publicat per Elisabeth Turu

Com ja sabeu, nosaltres, les novel·les que ens parlen de la història política dels nostres avantpassats o dels veïns més propers no són el meu fort; tot i així, la novel·la que us porto no m’ha deixat indiferent.

 


0 comentaris коментарии
 
 
el 01-01-2015 15:37

Bon any!

Desitgi un bon any, ple de lectures i de satisfaccions, a tots els lectors del blog.