VEF Blog

Quatrième de couverture de mon prochain roman

Per què l'estimi ? Tot i ésser de la mateixa generació, no tenim res en comú. Al cap d'onze anys d'estudi, xampurregi un anglès mig parisenc mig provençal. He estat a molts països d'Europa, però mai no he visitat Anglaterra. I és tot el seu deler ! Les pel·lícules que l'encanten ' La vie est un long fleuve tranquille ' i ' Le grand bleu ' —' des films de beaufs ' que diu en Bruno, no les he vist. A veure si sabria distingir un text romanès de la seua traducció catalana o castellana. Odia la vulgaritat. El pamflet de Jean-Edern Hallier tan diuvertit en contra de Bernard Tapie li ha arrencat en dos segons un ' No m'interessa gens 'defintiu. No li vaga llegir els llibres que li regali. Els actors que em fan riure com Guy Bedos, Jean-Pierre Marielle no li fan ni fred ni calor. Bedos, el troba pesat. Un home tan fi ! A vegades, tiri estirabots que em fa vergonya d'haver inventat.  Riu i diu ' Déu n'hi do ! ' En canvi, la flor de la meua producció liu sembla marcida.

Abans que em ridiculitzés al Carthage, em vaig il·lusionar. Potser un dia m'estimaria. El vespre del nostre primer claustre, li vaig proposar una cita. Quan vaig arribar tot esbufegat del col·legi Amiot on vaig començar les meues segones pràctiques, ja hi era. Vam anar al cafè a la cantonada de la Rue des Bons Enfants i allí em va semblar que m'estimava. Em mirava, amb els ulls lluent d'interès. Sí! Tot allò que deia l'enriolava i Déu sap que en la carretada d'estirabots hi havia més pa que formatge...Li vaig dir que no podria quedar-me quinze dies sense veure-la i que, com a mínim, li hauria d'escriure. Per què no descartà aquesta hipòtesi ? Per què respongué que hauria de desxifrar les meues lletres en català ? Per què va tornar a dir potser quan vaig convidar-la a una nova cita davant de l'antiga seu del diari Le Progrès a Lió Ja havia patit a la primera. Tots els seus compatriotes, lionesos contents, em miraven amb sorna. Em van demanar que firmés una petició per l'alliberament de Nelson Mandela. Deien amb llur accent que fa olor de botifarra i de vi barat ' Quina constància! Fa tres hores que està esperant.' Havia trobat un pub a a la Rue Stella que li hauria agradat. Quin risc corria ella ?