Jaume Queralt http://metbarran.canalblog.com/archives/2016/02/27/33433859.html
Senyor batlle, benvolgudes autoritats, membres del jurat, amics lectors, bona gent de Manresa i del Bages
laid, —aadj: lleig, lletja
laidetat nf~ laidor nf~ laiditge nm: lletjor f
manhac, —agaadj : Lleng manyac, —aga Manhago, coupèt Brentalos am' uno gravitat dins la vouès '' (> oc '' Manhaga, copèt Brentalòs amb una gravitat dins la voetz " ) Pelissier, La Cloto, pàg.155 " Manyaga, digué Brentalos amb una gravetat en la veu
veire
loc. Anem avans e veirem Berra. Endavant i en treurem l'aigua clara. '' Berra apareix, efectivament, quan hom desemboca a ponent de les muntanyes que envolten Ais. '' Mistral, Calendal, Cant II nota //
tantonanf: noia f que ajudava una criada en un mas " E sentiguère eitant lèu la jouino peitrino arredounido de la tantouno que, pèr pausa lou plat sus la taulo, s'apiejavo sus iéu " (> oc '' E sentiguère aitantlèu la joina peitrina arredonida de la tantona que, per pausar lo plat sus la taula, s'apiejava sus ieu " ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " I vaig sentir al mateix moment el jove pit arrodonit de la minyoneta que, per posar el plat sobre la taula, recolzava en mi
sabeguent: part pres del v . saberen sabeguèn lavoura, semena, carga un viage, l'ome devié pousque seriousamen mestreja. " (> oc '' en sabeguent lavorar, semenar, cargar un viatge, l'òme devi posquer seriosament mestrejar. " ) Bonnet, Varlet de mas, Chap.I " sabent llaurar, sembrar, carregar un viatge, hom havia de poder seriosament senyorejar.
rainardejar v: 1 actuar amb la prudència d'una guineu, obrar amb astúcia, valer d'ardits || 2 Lleng, Lesifer ferum, fer mala olor
desbendarv: afluixar, alliberar, amollar, relaxar-se " alor que vòsti nèr se desbendon en sentènt trepa de fernisoun caudo" (> oc '' alòr que vòsti nèrfs se desbendan en sentent trepar de fernisons caudas" ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " mentre els vostres nervis es relaxen sentint ballar uns estremiments calents "
Quin llibre et va animar a escriure?Michel Stogoff quan vaig saber que Jules Verne mai no va estar a Rússia. Vaig pensar ' per tant pots parlar de l'Indoxina francesa ' i així vaig escriure Les Rambles de Saigon.Quin llibre et va marcar quan eres jove?Diane Lanster de Jean-Didier Wolfromm que hauré de traduir al català ja que ningú no s'hi posa. Quin llibre t'agrada rellegir de tant en tant?Le retournement de Vladmir Volkoff.Quin clàssic hauria de llegir tothom?La guerra i la pau de TolstoiQuin llibre ja publicat t'hauria agradat escriure a tu?Les deux étendards de Lucien RebatetQuin llibre regalaràs per Sant Jordi?Cap. La Nataixa Rostova ha mort...Pots citar un personatge de novel·la que et fascini?D'ArtagnanHi ha una primera frase de novel·la que t'encanti?Longtemps je me suis couché de bonne heure.... Es difícil de fer millor que Marcel Proust. Hi ha algun indret geogràfic de novel·la on t'agradaria perdre't una temporada?A Sant Petersburg o Moscou, al mes de maigQuin llibre no llegiràs mai?El Premi Sant Jordi del 2116Un autor català que admiris.Josep PlaUn autor universal que admiris.TolstoiUn escriptor que detestis.Emile Zola, però n' hi ha de pitjors que no citaré...Has llegit algun supervendes (i ho pots confessar)?Les novel·les de Philip Kerr Quina novetat literària estàs esperant?Un diccionari català - afrikaans, afrikaans-catalàTens una idea per millorar l'índex lector de la ciutadania?Cap. Crec que la gent té el gust de llegir o no el té. A mi mai no m'han interessat les matemàtiques....Entenc que pugui passar el mateix amb la lectura.Per què creus que el teu llibre mereix guanyar l'Amat-Piniella?Perquè m'han fet l'honor de declarar-me finalista. Perquè sóc un artesà muntat a l'antiga i no vull épater ningú. Miro d'explicar una bona història escrivint de la millor manera possible.,Coneixes l'obra d'Amat-Piniella i, si és així, en pots destacar algun element?Es molt commovedora. KL Reich m'ha fet passar males nits...Tens algun projecte entre mans que es pugui explicar?El cuiner no ensenya mai la seva cuina. Permeteu-me que faci igual.
pan banhat nm: Niç i Prov or. entrepà banyat d'oli dels pescadors i treballadors preparat amb ensalada, ou dur, tonyina (antigament anxova) tomàquet, fava, pebrot verd, olives negres de Niça
fenhant ~ fainhant adj i n: franc gandul, dropo prover, Lesi Una glèisa es un ostal sin fòc ni chiminièra que norritz fòrça fenhants. Una església és una casa sense foc ni xemeneia que alimenta força ganduls. (Ho deia el rebesavi d'un amic meu, nascut a Fabresan cap el 1830)
encrèirev: 1 fer creure || 2 s'e. v. p presumir, gallejar '' Avèn autour dóu Felibrige uno bando de tiro-l'aufo que, se rampounant à la Causo, voudrien faire encrèire qu'es éli que la van condurre dins lou veritable camin.'' (> oc '' Avèm autorn dau Felibritge una banda de tira l'aufa que, se ramponant a la Causa, vodrián faire encrèire qu'es éli que la van condurre dins lo veritable camin. '') Mistral, carta a Pèire Devoluy, 30/04/1901 '' Tènim entorn del Felibritge una colla de paràsits que, aferrant-se a la Causa, voldrien fer creure que són ells que la duran pel camí veritable. ''
cacaracàono: quiquiriquic " Cacaraca! Cacaraca! cantéron li gau " (> oc '' Cacaracà! Cacaracà! canteron li gaus" ) Bonnet, Varlet de mas, Cap. I " Cacaraca ! Cacaraca ! cantaren els galls
balord, —da adj: niç sord, —a
Berra: geo Berra, (en graf fel Berro)loc. Anem avans e veirem Berra. Endavant i en treurem l'aigua clara. '' Berra apareix, efectivament, quan hom desemboca a ponent de les muntanyes que envolten Ais. '' Mistral, Calendal, Cant II nota
EINES PER A LA TRADUCCI
I Diccionaris bilingües
Diccionari català francès, Christian Camps, Renat Botet, Enciclopèdia Catalana,
Amics lectors, aquí teniu una fotografia autèntica de la Ballarina de Berlín.
'' Les fonts d'aigua cristal·lina i els boscos, plens de bolets i senglars, envolten la vila. Per tots els carrers l'aigua raja amb una petita música que us fa creure que les velles cases empordaneses s'han transformat en palaus flamencs. Com a Bruges, l'aigua raja, eterna. '' UN PAIS DE BUTXACA p.29
Florenci Salesas
Matar ningú
Editorial 3 i 4
València, setembre 2015
En la mort de Vicenç Pérez Verdiell (1927-2016)
Fa anys que no llegeixi L'Indépendant. A causa d'aquest costum, m'assabenti amb retard d'esdeveniments tràgics o feliços. Passejant pel blog de Jaume Queralt, acabi de descobrir que ha mort el novel·lista Vicenç Pérez Verdiell. Cada cop que ens vèiem era una petita festa, un festival d'amistat. Com rèiem! Evocàvem el segle d'or castellà que coneixia tan bé, la seua estada a Savoia, els darrers llibres que havíem llegit.