VEF Blog

Cada any per Tots Sants, tenia costum de pujar a Virà, vilatjot de la Fenolleda. Hi passava el dia amb la meua amiga Maryse, que havia succeït al seu pare tienne Espinet a la batllia. Havíem simpatizat xerrant a les galeries del liceu de Perpinyà on treballàvem. Bonica, elegant, divertida, la Maryse semblava que s'hagués especialitzat en les llengües amenaçades. A banda del català que comprenia i xampurrejava, dominava l'occità i el cors. Estimava el seu poblet i, malgrat el càncer que havia superat, esmerçava molta energia per animar-lo. S'enorgullia d'haver creat el festival del cavall.

Coneixeu l'excel·lent revista contracultural EL PROCES?  Llegiu-la i ajudeu-la si podeu. Val la pena...

La setmana passada vaig fer un somni estrany. M'arribava a un vilatjot perdut al cor d'Europa on la gent havia servat un català molt pur a l'ombra d'una vella església romànica. Una airina bufava en un paisatge molt verd. Els veïns semblaven feliços. Potser hi tornaré alguna nit...

J Daniel Bezsonoff – Montalat

sòci dóu Felibrige

Perpignan, 18 octobre 2013

Ressenya publicada en EL TEMPS 

Michel Adroher

Les troubadours roussillonnais (XII- XIII siècles)