VEF Blog

http://www.youtube.com/watch?v=qJlDcDrwD8M

E-notícies, 29/07/2011

No sé si molts lectors d'aquest diari coneixen Han van Meegeren, un pintor neerlandès que va vendre als nazis falsos quadres de Vermeer de collita pròpia. Els seus plagis havien arribat a un tal grau de perfecció que els millors especialistes van atribuir l'autoria dels quadres al mestre de Delft. El 1937 consideraven ' Els pelegrins d'Emmaüs ' com la seua obra més bonica, amb un lloc d'honor al museu Boijmans van Beuningen de Rotterdam. Acusat d'haver venut al mariscal Göring tresors del patrimoni nacional, Han van Meegeren es va salvar la vida i va ridiculitzar tots els experts bo i pintant una nova obra mestra de Vermeer davant del tribunal. Si els seus quadres eren tan bons quan tothom pensava que els havia realitzat Vermeer, per què Han van Meegeren no figura al cànon dels millors pintors del segle XX? Perquè van Meegeren es va limitar a la imitació de vells models. La innovació, l'exploració de tècniques noves semblen constituir a hores d'ara l'únic criteri de qualitat. No entenc per què els museus s'enorgullien de posseir quadres que ara han relinquit a les golfes. La firma és l'únic criteri de qualitat? M'agradaria que algú m'ho expliqués.

E-notícies, 24/07/2011

Quan tenia vint anys, havia llegit un article de Manuel Vicent molt divertit on comentava la suplantació del tú sobre el usted en castellà. Segons ell, aquesta substitució s'explicava pel fet que és molt senzill dir ' ' que no ' ' aquesta explicació val el que val.

, 19 de juliol del 2011

Jordi Puntí

E notícies, 20/07/2011

La setmana passada, tornava de Perpinyà quan vaig sentir a la ràdio un programa molt interessant sobre les cançons del segle XX. Parlaven de la gènesi de ' Rock around the clock. 'Vaig descobrir que no fou Bill Haley el creador de la cançó sinó Sonny Dae i the Knights. Bill Haley i la cançó van arribar a la fama gràcies a la pel·lícula ' La coneixen a Espanya com ' 'i a França com a '. ' Es podria redactar tota una tesi amb el canvi de títols segons els països. El cas més interessant deu ser ' ' que es transforma en ' ' a França, ' ' a Espanya, ' ' a l'Argentina, ' ' a Itàlia, ' ' al Brasil, ' ' (Незабываемый роман) a Rússia . Els portuguesos i els alemanys l'han traduït de la mateixa manera : ' ' equival a ' . '

Un article emotiu d'en Pep Prieto, , 13/07/2011

E-notícies, 16/07/2011

Com més conec la república francesa, més m'atreuen les monàrquies. Tot i que els reis tenen poders limitats, m'agrada que un futur cap d'estat estigui format i preparat per la seua futura feina. Almenys, eviten de rebaixar el càrrec i el país que representen.

Avui fa 41 anys que Luis Mariano ens va deixar. Si voleu somriure i passar una bon moment, mireu aquest extracte de amb Luis Mariano i Dario Moreno. Veureu que res no ha canviat...

Ressenya de Marc Colell i Teixidó, publicada a la revista ,

Ja us he parlat de mon cunyat, un francès de França que menysprea Espanya. Fica dins la mateixa saca infamant i jacobina el basc, el gallec i el català. Tampoc no té gaire consideració pel castellà.

E-notícies, 8/07/2011

D'entrada, t'ho diré : no crec que hagis fracassat com a pare. M'hauria agradat tenir-te com a pare. Som encara a temps si me vols adoptar...

Xavier Rius, E-notícies, 7/07/2011 

Temps enrere llegia -una de les obres més autobiogràfiques del futur premi Nobel Joan Daniel Bezsonoff- i vaig arribar a la conclusió que com a pare he fracassat. És aquell paràgraf en el que explica que "vaig llegir Tolstoi a l'edat de tretze anys" (pàg. 34) i que, de jove, s'havia empassat també de Flaubert o de Proust.

Si algun jove aprenent d'escriptor em vingués a consultar, li aconsellaria que llegís les obres de Miquel Pairolí. Aquest autor discret era, per mi, un dels millors estilistes nostrats, un orfebre del llenguatge. Si bé les seues novel·les contenen passatges memorables, sempre hi he trobat alguna feblesa en la construcció narrativa. Pairolí no era pas un contaire d'històries.

Fins al 1930, el provençal designava en lingüística dues realitats veïnes però distintes. El provençal era el nom que es donava a la llengua d'oc conreada literàriament a l'edat mitjana a tot el sud de França llevat del País Basc. S'anomenava també així la variant d'aquesta llengua parlada a la Provença que Frederic Mistral i els seus deixebles van dignificar al segle XIX. Ara, del conjunts dels parlars de la llengua d'oc/provençal en diuen occità i la paraula provençal designa només la llengua històrica de la Provença, variant regional de l'occità.

E-notícies, 2/07/2011

Si m'ho permeteu, intervindré, un cop o dos cop a l'any, per dir la meua després de llegir tants comentaris al peu dels meus articles...