VEF Blog

La Porta Catalana, aquella horrorosa àrea de servei que acomiada –o rep– els automobilistes de l'AP7 a l'altura de la Jonquera, no marca cap frontera. La frontera amb França es situa més amunt, a l'altura de Salses, on el viatger, si es fixa en els turons de la banda de muntanya, pot veure un monument que evoca les quatre barres. Rere les Alberes hi ha la Catalunya del Nord, territori escapçat de Catalunya el 1659 arran de la signatura del Tractat dels Pirineus, i no és fins passades les Corberes que comença la Gavatxeria (tal els rossellonesos malanomenen els seus veïns occitans).

El periodista Aleix Renyé ha penjat una fotografia a Twitter en què es mostra com, en una llibreria de Barcelona, les obres de l'escriptor nord-català Joan-Daniel Bezsonoff són classificades a la secció de “novel·listes francesos”. La mirada provinciana sol adoptar aquestes ínfules de globalització. Deu ser també per aquest mateix conjur, que en algunes llibreries de Tolosa de Llenguadoc les obres en occità es poden localitzar a la secció de literatura estrangera. L'infern també està empedrat de bones intencions. Bezsonoff, poliglot, nét d'un rus blanc i de pagesos catalans, n'és una prova. Gràcies a una cultivada mirada miop, des del nostre marc cultural s'ha remarcat en excés la qualitat exòtica d'aquest escriptor i s'ha subratllat que la seva obra ens parla de realitats externes a la nostra cultura. En un article breu és impossible consignar els atributs de la literatura d'aquest homenot del Rosselló. Destaquem-ne només tres: harmonitzar la lírica i l'èpica amb la mateixa bellesa natural que la flama es nua amb la fosca; travar el paisatge i la història col·lectiva amb els espasmes vitals de personatges literaris molt ben caracteritzats; i prodigar un amor manifest per la frase sincopada, que es prolonga en una infinitud de sentits i reverberacions. Però més enllà d'aquests aspectes poètics definitius, cal dir que seria un mal indicador que a hores d'ara la literatura de Bezsonoff seguís essent considerada exòtica i externa. Perquè, llibre a llibre, Bezsonoff és un dels autors de la literatura catalana que millor ens explica. Ens explica com el Rosselló va deixar de ser català; ens mostra fins a quin punt els mecanismes interlectals de la nostra llengua estan obturats; ens explica la superstició impermeable de la frontera; ens revela que trencar amb l'horitzó hispànic no significa parlar-nos de realitats externes; ens mostra que la complexitat humana mai no ens serà estrangera. Amb les 13.000 entrades del diccionari provençal occità/català, amb la traducció de La senyora Arnoul, i amb la Guia sentimental de Perpinyà, el 2015 ha de ser l'any Bezsonoff. És a dir, l'any de tots.