La Porta Catalana, aquella horrorosa àrea de servei que acomiada –o rep– els automobilistes de l'AP7 a l'altura de la Jonquera, no marca cap frontera. La frontera amb França es situa més amunt, a l'altura de Salses, on el viatger, si es fixa en els turons de la banda de muntanya, pot veure un monument que evoca les quatre barres. Rere les Alberes hi ha la Catalunya del Nord, territori escapçat de Catalunya el 1659 arran de la signatura del Tractat dels Pirineus, i no és fins passades les Corberes que comença la Gavatxeria (tal els rossellonesos malanomenen els seus veïns occitans).
Ni ben bé francesos ni tampoc catalans de ple dret, els nord-catalans es debaten en una mena d'esquizofrènia identitària entre la potent cultura de la llum i una altra de maternal que “s'evapora” inexorablement.
Això ho sap bé l'escriptor Joan Daniel Bezsonoff, que acaba de publicar una personalíssima Guia sentimental de Perpinyà (Pòrtic). En el llibre tracta de la realitat del país, la seva història i vincles amb el Principat, la literatura rossellonesa, els personatges..., tot plegat sense oblidar la vocació de guia de viatges. Els punts d'interès turístic, les llibreries, els restaurants, els monuments..., tot hi és per visitar una ciutat, Perpinyà, a qui l'autor atribueix “la bellesa discreta d'Olivia de Havilland, la Melanie d'Allò que el vent s'endugué”.
“Us escric des de la Catalunya àrtica, el llenguatge fossilitzat dels mamuts”, bromeja l'autor. El català, ben segur, ocupa un capítol destacat: “La llengua, el cor de la nostra identitat, és ferida greument, però l'Homo catalanicus encara viu.” Per poder escoltar un bon rossellonès, Bezsonoff recomana fer un tomb per poblets allunyats de la capital, “on tindreu bones sorpreses”. Per si de cas, la guia recull les referències d'uns quants comerços de Perpinyà on els “catalans del sud” podran fer les seves compres en català.
El viatge continua per les “rodalies” en indrets com ara Illa, Tuïr, Elna o Cotlliure, on recomana, abans que visitar la tomba de Machado, “mite de l'Espanya republicana”, l'església de Nostra Senyora dels Àngels. Clou el volum un deliciós lèxic dels regionalismes que apareixen en el llibre (fringaire, repeix, potó, adiu...).