Serra d'Or, octubre 2015
L'escriptor Joan Daniel Bezsonoff ens ofereix en aquest llibre , il·lustrat per fotografies interessants però de poca qualitat, una guia sui generis de Perpinyà que es llegeix amb interès i amb profit. Bezsonoff, catalanista convençut i militant, ressegueix les petjades catalanes tanty de Perpinyà, com dels pobles del voltant, en el seu estil característic, que barreja l'autobiografia, la història i l'actualitat. Ens hi assabentem de la situació cada cop pitjor de la nostra llenguya a la Catalunya del Nord i dels factors que l'han provocat, entre els quals l'autor compta els efectes de la Primera Guerra Mundial i la intervenció que hi va tenir el Mariscal Joffre, que ell considera un mal militar i un francòfil per al qual no té cap simpatia. Hi trobem també indicacions personals sobre els monuments que cal visitar, les botigues, els restautrants, els bars i els hotels recomanables amb anotacions sobre sel seu grau de relació amb el català, i si tenim una tirada pels temes lingüistics, ens podem sorprendre recercant expressions que són gal·licismes específics de la Catalunya Nord barrejats amb paraules —algunes de les quzals figuren en un vocabulari final— que sovint s'utilitzen en d'altres indrets dels Països Catalans, com ara la locució « creure que la Mare de Déu es diu Joana.'' ' Per a qui vulgui saber més, hi ha també una bibliografia escollida final. BBLlengua i treball, octubre 2015
Plagiant Georges Clemenceau, diré que la gramàtica és una cosa massa seriosa perquè la confiïn a gramàtics. Aquesta bona gent necessita actualitzacions, revisions, debats de tota mena per guanyar-se la vida. Des de la meva fortalesa rossellonesa assetjada per totes les hosts del centralisme francès, faré algunes observacions. Al meu entendre, la gramàtica hauria de constituir un dic contra l'erosió, l'evolució massa ràpida de la llengua oral. Si la gramàtica no resisteix i no es troba en lleuger decalatge temporal, les generacions futures no entendran ni els clàssics medievals ni les obres mestres del segle XX. Sense escola i sense acadèmia, una llengua, deixada a l'estat natural, evoluciona per arribar, en pocs segles, a la disgregació dialectal i, al final, a la incomprensió entre locutors d'un antic idioma unificat.
EL TEMPS 20/10/2015
Prudenci Bertrana
Jo! Memòries d'un metge filòsof
1- El llibre és una guia sentimental de Perpinyà. Què et porta a escriure un llibre sobre Perpinyà?
foto de @ Joana Serra i Serra.
Record d'una vetllada al mas Rombau de Ribesaltes amb Jean-Noël Pancrazi, autor de la Senyora Arnoul, que he tingut l'honor de traduir al català. Foto@Loïc Robinot