VEF Blog

Entrevista al Racó Català

1- El llibre és una guia sentimental de Perpinyà. Què et porta a escriure un llibre sobre Perpinyà?

Us seré franc. Al començament, ha estat una idea d'en Josep Lluch, el meu editor. Jo no ho veia clar i ell ha sabut convèncer-me. Em va passar el mateix amb la meua Educació francesa. Un cop que em vaig adherir al projecte, el vaig fer meu i vaig anar escrivint el llibre.

2- Quina és la festa o activitat més tradicional? Consideres que identifica a la Catalunya Nord i a la manera de fer i ser dels seus habitants?

Diria els focs de Sant Joan que es remunten als temps llunyans del paganisme i que l'Església va saber recuperar per reciclar-los, com moltes festes. Sant Joan anuncia l'estiu, valora el paper del Canigó en la nostra vida i ajuda els nord-catalans a no oblidar llurs arrels.

3- Expliques també algunes especialitats culinàries. Quina creus que és més característica o representativa de Perpinyà?

Em quedaré amb les bunyetes, però no és típica de Perpinyà. Si voleu saber com es fan les bunyetes, llegiu el llibre o l'editor em renyarà...

4- En el llibre fas referència també a les diferències entre el català que es parla a Barcelona, per exemple, i el de Perpinyà. Podries citar-nos algun matís que consideris singular?

Els nord-catalans que han rebut el català al bressol parlen com a l'Alt Empordà amb un munt de paraules occitanes o catalanes oblidades a la resta del país. Pel que fa a la modernitat, seguim el patró francès com vosaltres l'espanyol. Així anem per ara...Hi ha una colla de diferències entre el català septentrional i el central, sense importància. A vegades hi pot haver malentesos plaents. Un minyona és una noia i no una criada. Un(a) noi(a) és un(a) gitano(a). Bordegàs és molt ofensiu i llamp —en diem llucet, de l'occità lucet— només els fem servir en les malediccions. Llamp te frigui ! Llamp te fot ! Llamp de Déu etc

5- Quin és l'ús social del català? Què cal fer per intentar preservar la riquesa lingüística del català que es parla a la Catalunya Nord i potenciar-ne el seu ús?

Un ús paradoxal. El català s'evapora dels carrers, dels camps i, al mateix moment, apareixen alguns neo-locutors. Seran prou nombrosos per salvar la llengua ? Crec que sempre tindrem un petit coixí de parlants, però una república catalana donaria encara més prestigi a la llengua compartida i ens ajudaria.

6- Creus que les institucions treballen correctament per reconèixer les particularitats polítiques i culturals de la Catalunya Nord? Què caldria millorar?

No sóc ningú per donar patents de bon o mal català a les institucions o a la gent. Lluitem tots pel mateix objectiu. Allò que ens fa més mal és la ignorància recíproca i la manca de curiositat intel·lectual. Sovint ens han considerat com a catalans de segona categoria.