VEF Blog

Nota de Patrícia Gabancho a , 15/10/2009

La paradoxa és que al Rosselló volen saber català perquè calculen que, posats a marxar, els convé més migrar a Barcelona que a París de manera que recuperen la llengua dels avis que els pares van ignorar. I mentre escric això penso en l’esplèndid llibret de Joan Daniel Bezsonoff, , on plasma molt bé la interferència entre el seu món català i l’escola invasiva, colonial, indiferent a la cultura del lloc, i ell que ho narra sense acritud, perquè això va ser la seva infantesa, passar d’un món a l’altre i després tornar.

Vicenç Pagès Jordà, l’anomeni afectuosament Horaci. El consideri com un dels homes més intel·ligents de Catalunya i una víctima col·lateral del ‘nouveau roman’. El dia que decideixi d’escriure una novel·la sense pensar en totes les seues lectures, el món de les lletres tremolarà.. Fins a la concessió del premi Casero, jo no coneixia el meu contemporani, natural de Figueres. Amb un humor glacial, un humor d’anglès geniüt, en Pagès em va declarar d’entrada:

Article publicat a la revista , octubre 2009

El 31 de març del 1909 va néixer al número 45 del Quai Vauban de Perpinyà un famós escriptor. Enguany quasi ningú no ha commemorat aquest aniversari. Robert Brasillach i Redó, novel·lista i crític, redactor en cap de la revista feixista i antisemita fou afusellat el 6 de febrer del 1945 per ‘ intel·ligències amb l’enemic.’

Article publicat a, n 1321, 8 d'octubre del 2009

Article de Lluís Muntada publicat a , setembre del 2009