VEF Blog

 Avui usparlaré d’en Claudi, ‘’ tonton Claude ‘’ que li deia quan era petit. El meu avi Jean Montalat l’adorava. Durant la seua primera nit a Nils de retorn del seu viatge de noces, en Claudi, encara infant, s’havia introduït dins la seua cambra i havia demanat desconcertat ‘’ Qui és aqueixa dona que és amb mon oncle ? ‘’

Aujourd’hui, je vous parlerai de Claude, tonton Claude comme je l’appelais quand j’étais petit. Mon grand-père Jean Montalat l’adorait. Lors de sa première nuit à Nyls au retour de son voyage de noce, Claude petit garçon s’était introduit dans sa chambre et avait demandé interloqué

Aquest matí ha mort el meu oncle Claudi Sarrahy i Montalat. Amb el meu avi Joan, era el meu referent lingüístic. Em va regalar el meu primer mètode per perfeccionar-me en català. Li vaig manllevar el meu primer diccionari de català que mai no li he tornat. Més que un parent, perdi un amic.

L’Indépendant, 14 de gener del 2018

Autor: Iris Murdoch

Títol original: The Sea, the Sea

Autor: Jean-Didier Wolfromm

Títol original: Diane Lanster

Autor: Dino Buzzati

Títol original: Un amore

Autor: Jean Dutourd

Títol original: Les horreurs de l’amour

Autor: Graham Greene

Títol original: The End of the Affair.

Autor: Marcel Pagnol

L’educació sentimental        1869

Autor: Gustave Flaubert

Títol original: L’éducation sentimentale

Autor: Eugène Fromentin

Títol original:  Dominique

Sense la covardia, l’instint de conservació, la voluntat de no fer pena a la meua gent i sobretot la por de la damnació, m’hauria matat a la fi del mes de juny del 1989 quan vaig perdre tota esperança. Jacques Brel cantava amb raó ‘’ On n’oublie rien, on n’oublie rien de rien / On s’habitue c’est tout…. ‘’  (No oblidem res, no oblidem res. / Només ens acostumem.)

Je n'aurais jamais cru que je citerais un jour du Karl Lagerfeld dans le texte.

El dia que vaig a la nova llibreria Dòria de Mataró a presentar La filla del drapaire de Pep Bertran, després dels oficis reglamentaris de la cosa, faig un cop d’ull als llibres que hi ha a la venda i compro La ballarina de Berlín de Joan Daniel Bezsonoff. La tria, feta entre tants altres títols abellidors, respon a una meua decantació per la literatura que es fa malgrat o fins i tot en contra dels èxits editorials i tot el rotllo publicitari que envolta el mercat del llibre. Això, en català, és a menor escala, però passa exactament el mateix que en el mercat en castellà. Si pots vendre per al gran públic, qui te’n fa estar? Sobretot si et creus que escrivint (de tot) pots arribar a final de mes. No cal explicar que la majoria de qui escriu en català es troba en una situació ben altra. I si és al Rosselló encara més, perquè la indiferència és doblada.

   D’ençà que coneixia la My Tiên, en Serguei havia encetat un examen de consciència amorós. Al costat de carabasses humiliants, havia tingut algunes satisfaccions. Aquelles victòries havien succeït quan la dona havia fet les primeres passes. En el cas contrari, poques vegades havia sortit amb la seva, en els dos sentits de la locució. Coneixia els seus atots. Tenia sentit de l’humor, una bona cultura general, una conversa variada i agradable, però les dones li notaven tot seguit un futur inquietant. En Serguei no tenia pas ‘’projectes. ‘’ No es plantejava tenir fills, trobar una feina estable, conviure amb una noia.