http://mitrophane.vefblog.net/

  VEF Blog

Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff

el 31-07-2010 09:21

La cançó de l'agost

Roma, nun fa’ la stupida stasera,damme ‘na mano a faje di? de s?.Accendi tutte le stelle,pi? brillarelle che ciaie un friccico de luna tutta pe’ noi.Faje sent? h’? quasi primavera…manna li mejo grilli pe’ fa cri-cri…prestame er ponentinopi? malandrino che ciai.Roma, non fa’ la stupida stasera...
 


 
 
el 27-07-2010 17:54

Entrevista amb Xavier Rius, e notícies

 Entrevista amb en Xavier Rius, e notícies, dijous 22 de juliol del 2010 a Perpinyà

 


 
 
el 27-07-2010 01:17

L'aniversari d'en Leccia

Extracte de , la meua primera novel·la, editorial Trabucaires, 1996 

 


 
 
el 26-07-2010 17:52

El llibre de l'agost

Aquest estiu  vos recomani la lectura de l'excel·lent de Lluís Muntada, editorial Proa. D'ací a poques setmanes, podreu llegir-ne la meua ressenya a la revista.

 


 
 
el 23-07-2010 18:59

Un simi a l'hivern

Els anys passen i no me cansi de veure la meravellosa pel·lícula de Henri Verneuil adaptada de la novel·la d'Antoine Blondin.

 


 
 
el 23-07-2010 00:48

Haiphong 1951

Quan en Volkov li va esmentar de passada la badia de Hạ Long, la Suzanne va insistir per anar-hi.

 


 
 
el 22-07-2010 00:21

Dalat

Abans d’instal·lar-se a Hanoi on l’esperava la guerra. Va voler passar per Dalat on residia sa Majestat Bao Dai, cap de l’estat vietnamita. L’antic emperador d’Annam, després dels acords de la badia d’Along, s’havia imaginat que França respectaria la seua paraula i permetria al Vietnam d’accedir a una plena sobirania. S’havia desanimat aviat. Ba o Dai no podia tornar amb els comunistes com el 1945. Lluís XV asiàtic, s’aprofitaria de la situació fins a la fi. Els francesos no el deixaven governar. No governaria, però tampoc salvaria les aparences. No participaria a cap manifestació. Preferia freqüentar els casinos i col·leccionar les amants. L’encantaven les europees. Rosses, mamelludes i ancudes preferentment. Malgrat tot, les seues fringaires havien de tenir una carona fina. Tot i que li agradava la vulgaritat, no calia exagerar tampoc.

 


 
 
el 21-07-2010 17:06

Històries franceses

Ressenya publicada a la revista , n° 1362, 20 de juliol del 2010 

 


 
 
el 20-07-2010 15:13

L'arribada del general de Lattre de Tassigny

El general Jean de Lattre de Tassigny estava trist tot sol a la seua cambra. Havia fet el seu número com sempre, terroritzant els generals i els coronels, seduint els joves oficials. Sense un mot, amical com un vent de Sibèria, havia passat revista a les tropes a l’aeroport de Than Son Nhut abans d’explotar.

 


 
 
el 19-07-2010 22:54

Hanoi 1950

El 1950, Hanoi era una de les ciutats més boniques de França. Hanoi, la ciutat més enllà del riu en llengua annamita, encara vestia a la moda francesa. Llevat del barri medieval i oriental del Trenta-sis Gremis, la ciutat retirava a una prefectura qualsevol de la república francesa. El teatre municipal, al fons de la Rue Paul-Bert, plagiava l’òpera Garnier.

 


 
 
el 16-07-2010 23:01

Hasta la mort Henry Danoy Acte III

ACTE TERCER

ESCENA PRIMERA

JOAQUIM

Si lo pos…vem a l'encant...

 


 
 
el 16-07-2010 23:00

Hasta la mort Henry Danoy Acte II

ACTE SEGON

ESCENA PRIMERA

SOROLL DE L'OLLA ( Cançó; vell aire provençal )

 


 
 
el 16-07-2010 22:38

Hasta la mort Henry Danoy Acte I i pròleg

He decidit de penjar la meua transcripció normalitzada de l'obra teatral d'Henry / Enric Danoy publicada a l'editorial Barrère de Perpinyà el 1922. Sol·liciti la vostra indulgència i esperi les vostres observacions i correccions.

HASTA LA MORT!

 


 
 
el 15-07-2010 14:14

La javanesa 9

Quina hora és? No puc seure si vull albirar la plaça Bellecour d'on arribarà. Davant meu dues minyones la fan petar. Molt desitjables malgrat tanta imbecil·litat! Tot en elles sua la vulgaritat, la baixesa del pensament, l'absència d'ideal. Quina hora és? Les dues i cinc. Només. Si ja fa un segle que t'estic esperant, aimia. Segur que no vindrà. Ja ho sabia jo. De totes maneres, Déu no existeix i, si viu, és un malparit. Per què m'ha encolomat aquesta malaltia? Què li he fet? No sap que, si me correspongués, esdevindria un home com cal, un cristià autèntic, gairebé un sant. Estimaria el meu proïsme; miraria de fer el bé vora meu; m'agradaria la vida...Les dues bledes encara xerrotegen. Què deuen pensar de mi? Què fot el mico aquest? Què s'ha cregut?

 


 
 
el 14-07-2010 13:17

La javanesa 8

D'aquesta votura en conservi records molt bons. Pensar que a la fi del novembre no gosava gairebé parlar-li. En Jean, el col·lega que solia dur-me a l'estació, no va poder acompanyar-m'hi un dia. A migdia me vaig atansar a la taula de la Chantal. Com sempre ella havia fet tard i menjava soleta. Jo tenia por de perdre el tren perquè mai no té pressa. A les cinc, va sàller, deu minuts després de tothom, i cap al Renault 5! De camí me va empipar que no me proposés de portar una maleta. Quines idees més rares! El cotxe no arrencava.

 


 
 
el 14-07-2010 10:15

El misteri Maurras

Ressenya publicada al, 14 de juliol del 2010

 


 
 
el 14-07-2010 00:14

Quaranta anys ja / quarante ans déjà

Avui, 14 de juliol, fa 40 anys que ens deixava Luis Mariano...No podia evitar de tenir-lo encara més present avui que els altres dies...

 


 
 
el 13-07-2010 01:02

Le dernier Mitterrand

Georges-Marc Benamou, , 1998

“ p 52

 


 
 
el 13-07-2010 00:20

Les cantines

Quan era petit, dinava al refectori de l'escola Paul Painlevé de Massy . Es trobava al fons del pati cobert i unia l'escola dels minyons a la de les minyones . Al fons, hi havia una tapisseria amb un ca llebrer irlandès marró i una altra que representava un granader de Napoleó envoltat de dos canons, com a les cartes del Risk, el joc al qual jugàvem amb en Jean-Luc Moreels al seu pis de l'Allée de Pologne.

 


 
 
 
el 12-07-2010 13:41

Variacions monegasques

 


 
 
el 11-07-2010 23:31

La javanesa 5

Qui és? Sé poca cosa. Van néixer el dimecres 10 de gener del 1960 a Lió. És la segona de quatre filles. La Dominique s'ha casat amb un rodamón que, després d'haver fet el servei militar a Damasc en el marc de la cooperació, ha viscut al Canadà i s'ha establert fa poc a San Carlos de Barriloche, una estació d'esquí de la república argentina. L'altra, la Michelle, té una filla de sis anys, la Isabelle, fillola de la Chantal. Aquesta pallaga té la particularitat d'haver regalat un bonic collar de perles de cultura a la tieta i d'haver sabut llegir i escriure als quatre anys. L'altra, em perdonareu, no recordi com se diu. Christine tal volta. Ho demanaré a la Chantal quan se'n presenti l'avinentesa. Treballa en una caixa de pensions. Un avi seu, que se va morir en arribar al Lionès, era basc. No se sap d'on venia exactament. De llavors ençà la Chantal va repetint tothora que és basca si bé els seus tres altres avis eren francesos de soca-rel. A Irlanda digué a un noi, sorprès pels seus trets asiàtics, aquesta bajanada. I ni sap deu mots d'èuscar. ' Agur ' li deu sonar com 'ikurriña.' Ės com si jo digués que sóc rus...I jo, almenys, porti un cognom d'allà. Tanmateix, dec a aquesta mania alguns dels millors moments passats amb ella. Per exemple la conversa aquesta:

 


 
 
el 11-07-2010 19:17

La javanesa 4

Què fas alguna cosa especial aquest cap de setmana?

No.

 


 
 
el 10-07-2010 11:20

La javanesa 3

No sé exactament quan la vaig veure per primera vegada. En el record més llunyà que conservi d'ella i que es deu remuntar només a l'octubre la veig amb una motxilla tiroliana. Aquell dia m'havia fet quitllar com una mala cosa. Al cap d'uns quants dies o potser el mateix jorn, vaig dinar amb ella. Estava sola a una taula, al mig de la cantina.

 


 
 
 
el 09-07-2010 12:00

La javanesa 1

' Tous les malheurs qui ne nous tuent pas nous grandissent, sauf la passion amoureuse qui abîme le cœur pour longtemps. ' Louis Pauwels, , 1/04/1989

 


 
 
el 07-07-2010 22:40

Tristor

Me fa pena que un futbolista català marqui el gol de la victòria pel país enemic del seu poble...El 1957 els jugadors algerians de la selecció francesa van deixar de jugar per França. Era un altre temps...

 


 
 
el 05-07-2010 20:34

Lettres d'Italie, de Josep Pla

J'AI SOUVENT ERRE dans ces villes du Languedoc et de Provence —Albi, Montpellier, Nîmes, Aix, et j'ai toujours éprouvé l'impression dans ce pays de me trouver aux portes de l'Italie. Les haies de cyprès, les bosquets de pins sur les collines calcaires, couvertes de garrigues et d'herbes aromatiques, les chemins flanqués d'agaves, les vieux mas en pierres dorées, les ciels nets et dégagés, les bleuâtres montagnes dans le lointain, les caroubiers, les vignes et les oliviers, les vieilles bourgades silencieuses projetées sur une pente tronquée...tous les détails vus ou pressentis, créent en vous l'illusion que vous vous trouvez en Italie. Le paysage est une alternance de terres fertiles, comme la plaîne d'Albi, et de terres âpres —les environs de Nîmes. Il y a comme une superposition de formes italiennes: Nîmes, cité romaine; Albi, d'un florentinisme très affirmé; Aix, qui avec ses hôtels particuliers semble une transposition, tout aussi somnolente, du XVIII ème siècle italien. Il y a la lumière, le goût, l'odeur de l'Italie.

 


 
 
 
el 04-07-2010 21:16

Sempre passen coses al mes de maig 8 i fi

Me'n vaig tornar a casa el 10 de maig, el dia de la segona volta de l'elecció presidencial. D'ençà que en Frederic Fabre m'havia regalat de Mistral, en l'edició de Lemerre del 1909, havia projectat d'anar Roine avall amb vaixell – que deien els mariners. Amb la vida caòtica que vaig tenir –entre l'estada a l'Indoxina i Algèria– sempre havia diferit aquell viatge literari.

 


 
 
el 03-07-2010 09:43

Sempre passen coses al mes de maig 7

Repassant el curs de la meua vida, em vaig adonar que, malgrat totes les meues campanyes, no vaig passar de ser un espectador incomprensiu de la història.

 


 
 
el 02-07-2010 23:37

Sempre passen coses al mes de maig 6

Una nit vaig somniar ma mare. Em mirava amb tristesa i volia que l'acompanyés a la vila. Vaig entendre l'endemà que la mala consciència em minava. Encara no havia portat flors a la tomba del pare, caigut per a França a noranta minuts de cotxe de la biblioteca de Valença. Encara ho recordava tot.

 


 
 
el 02-07-2010 08:55

Sempre passen coses al mes de maig 5

A força de treballar cada dia a la biblioteca, vaig simpatitzar amb el personal. Si el senyor Van de Velde –quinquagenari rogenc i purista– em queia bé, em cansava fàcilment amb les seues al·lusions contínues al seu país. S'expressava amb una correcció massa afectada. Alt, sec i eixut com un inquisidor damunt un ase. Caminava amb una certa dificultat, entrebancant-se regularment. Comparava tothora els avantatges i els inconvenients de França i Bèlgica. Aquesta sempre en sortia més ben parada que aquella. L'empipava la moda dels acudits belgues, cosins de les bromes espanyoles sobre la gent de Lepe o de les carallades mexicanes sobre els gallecs. Tothom és el belga o el gavatx de tothom...

 


 
 
el 01-07-2010 19:35

Declaració de Roncesvalls 20/01/2008

Nosaltres, escriptors alsacians, bascos, bretons, catalans, corsos, occitans,

 


 
 
el 01-07-2010 19:04

Déclaration de Roncevaux 20/01/2008

Déclaration de Roncevaux le 20 janvier 2008

Nous, écrivains alsaciens, basques, bretons, catalans, corses, occitans,

 


 
 
el 01-07-2010 11:21

Sempre passen coses al mes de maig 4

Vaig passar dues setmanes molt serenes a Valença, fent únicament allò que m'agrada sense preocupar-me per la campanya electoral. La primera volta es va escaure enmig de la meua estada. Sense que ho hagués premeditat, m'adonava de la degradació de la meua relació amb l'Aurélie. No la trobava gens a mancar, enfora del moment de la digestió, quan el meu cos, acostumat al seu, reclamava plaers més refinats. Trucava l'Aurélie quasi cada vespre però no tenia res a dir-li. Si amb ella estava bé; sense ella, estava molt bé. M'agradava més de xerrar amb el senyor Max, l'amo delContinental, o amb les empleades de la llibreria Crussol que no amb la meua dona. Massa fina per queixar-se, em provocava parlant annamita. Malgrat el meu desig latent, li responia en francès que encara em quedaria uns quants dies a Valença. Bona nit i fins demà...

 


 
 
el 01-07-2010 00:06

Sempre passen coses al mes de maig 3

L'endemà, recordi que vaig deambular cosa d'una hora pels vells carrers del centre on les cases s'obstinen a no canviar en una olor de sabonetes i de lavanda i proven als turistes que falta poc per a arribar a la Provença. A la llibreria Crussol, no vaig trobar cap llibre en occità, tret d'uns versots de cançons recollits en guies turístiques. Pobre Frederic! Malgrat tot, s'hi estava bé en aquella casa vella, amb el fustam, la flaire, un matís en la llum elèctrica de les botigues a l'antiga.