VEF Blog

La javanesa 1

' Tous les malheurs qui ne nous tuent pas nous grandissent, sauf la passion amoureuse qui abîme le cœur pour longtemps. ' Louis Pauwels, Le Figaro Magazine, 1/04/1989

' Mais à vingt-cinq ans on supporte tout. Le cœur est aussi résistant que le corps. On est très tolérant aussi. On croit qu'il faut être patient, qu'il faut persévérer dans ses entreprises, que l'on est toujours récompensé de son endurance. On a du mal, enfin, à admettre que l'on s'est illusionné, que l'on s'est trompé. On s'acharne à rendre vrai ce que tout proclame faux. ' Jean Dutourd, Les horreurs de l'amour

relat juvenil

Quan vaig començar la redacció d'aquest llibre, volia posar-hi com incipit asquesta frase ' si mai passeu per Lió, us adonareu aviat que és la ciutat més lletja de França, i això que no teniu tantes raons com jo per odiar-la. ' Dissortadament, la continuació no me va sortir i vaig caragirar...

Què faig? Baixi o me quedi al tren? Si no baixi, romandré insatisfet. De totes maneres és dels pitjors dies de la meua vida. Seria millor tocar el fons. Veritat que si salli, me vindrà justet per tornar. I punyeta! L'estació és més petita que vista des del tren. Amb aquestes andanes immenses, previstes per al TGV, semblava un nus ferroviari important i total no passa d'una caseta com la del Soler, en més neta, però. A l'altre band del passadís subterrani me senti com a casa. Aquesta pujada és la mateixa que la de Fontaine-Michalon a Antony.

Els mateixos cafès, la mateixa fauna d'obrers engatats, la mateixa fred. Doni un cop d'ull al mapa. Ja sé que tinc tot lo cap de setmana per tornar a Bourg-en-Bresse, però no me vindria malament si pogués agafar un trinc. Aquesta avinguda me l'he vist mil vegades als voltants de París. Un camp de blat d'indi, una illa de cases, una torre burgesa i de nou un trosset de natura. Al lluny Lió està cremant. Valia més que restés al trinc, finalment. Ara vaig com un mainatge. Cada auto que passa m'esglaia. Si era ella...Els arbres i la foscor m'ofereixen una minsa protecció. Mireu d'amagar-vos rere un tronc de platana. No m'agradaria cap bri fugir camps amunts. Mai no m'hauria cregut que fos tan llarg el camí. Aquesta cruïlla davant del cementeri vell i la gasolinera no deu caure gaire lluny de casa seua. La carretera d'Estraburg va baixant. He entrat en el barri residencial, benastant. Ja hi sem...Ningú. No recordi pas el número. Quin carrer més estrany! Un camí que dibuixa una forca: una branca fa pujada, l'altra davalla i un corriol de terra i les cases enmig. Ės pràctic això de tenir dues sallides si t'empaita un creditor. Cerqui possibles amagatalls si per cas.

En veig un rere una runa de muralla. Passi a la part baixa i reconec el Renault 5 turquesa. Deo Gratias! Si ella no s'ha presentat a la cita, és amb el papà i la mamà un dissabte a les vuit de la tarda. Almenys no hauré fet uns vuit quilòmetres debades per afores desconeguts amb el perill de topar-me amb ella arreu i de passar la nit defora. Sóc davant la casa dels seus pares i mai no m'havia sentit tan lluny d'ella, tan estranger. Jo un home i ella una dona. Com és aquesta casa? El jardí fa goig, el ca no em fa

cas igual que la mestressa. A la bústia només llegeixi el cognom...Llavors...La porta del garatge s'obre. Ella! Tinc cent metres abans de les mates on me podré refugiar. No cal que me vegi. Corri com mai no ha fet ningú. En Ben Johnson, pobret, ni el soldat de Marató no tenien aquestes cagarines. Ỏui (1) el panteix del motor davant meu. Senti la bava groga dels fars. Pugi els esglaons de quatre en quatre mentre que la votura ha de fer una petita marrada. Capbussi dins de l'esbarger. Vint metres almenys. Aquí no me vindran pas a cercar. M'hi quedi amagat no sé quant de temps. Torni a oir el so tan característic dels Renault. Ve del forn de pa o de les vespres, qui sap. Enfili de nou el carrer i me creui amb dos vells, que m'espien amb una cara estranya. Haig de dir quelcom perquè no cridin la polícia.

(1)  òui  = oeixo, sento

Continuarà...