VEF Blog

Publicat a l’Indépendant, 25 d’agost del 2019

Quan eri petit, m’agrada molt el Tour de France. M’estavi a Briançon, on mon pare feia de metge al 159 Régiment d’Infanterie Alpine, un dels més prestigiosos regiments de l’exèrcit francès. Cada any el Tour arribava davant de casa nostra al Camp de Mart a les portes de la vella ciutadella, camí d’Itàlia. Un any, el vaig veure amb el padrí a Canet on vaig agafar una insolació memorable. L’any dels meus 13 anys, el Tour va passar a Vilanova de la Ribera. La Juliette Jaume, padrina de bateig de la meua àvia Lucienne Brial, nos havia convidat a dinar. No me’n recordi pas cap bri del menú. En canvi, encara veig la Caravana que ens va distribuir revistes amb boniques damisel·les, gadgets, gorresdels ciclistes. Amb quina força vam cridar « Allez Poupou! » Els corredors van travessar el vilatge com un llucet. Amb els anys, em vaig distanciar del ciclisme. D’ençà de l’estiu del 1998 ple d’escàndols vam trencar els papers. Les proeses químiques de Lance Amstrong, de Pedro Delgado i altres Miguel Indurain no em van reconciliar pas amb la petita reina. Enguany, però, he decidit d’espiar el Tour. Si tot és podrit —de la poltica als concursos—per què el Tour de França faria excepció ? M’han sorprès els progressos de les retransmissions televises de les etapes i la bellesa dels paisages muntanyencs. Visca la Volta a França !