VEF Blog

' A Bages, no hi vagis si amics i parents no hi hagis. 'Aquesta dita tan famosa al Rosselló és vella com la nostra llengua. Existeix també a Occitània referida al poble llenguadocià de Bages, a pocs quilòmetres al sud de Narbona. Fins i tot Frederic Mistral la recull al . ' Anes pas à Bajos / Que nou parent ou amic l'ajos. '

 SIXTE MORAL

http://sixtemoral.wordpress.com/2012/10/28/una-estona-amb-bezsonoff/

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/10/24/quadern/1351094968_203421.html

Frederic Llopart,

 http://www.vilanovadigital.com/espais/blocs/viewdoc.asp?Iddoc=37743

E-notícies, 20/10/2012

El Temps, 17/10/2012

Gabriel Bibiloni

E-notícies, 14/10/2012

Quan era petit, tots els catalans de França parlaven català. A Perpinyà, ja coquetejaven amb el francès, però tots els nostres pobles es mantenien fidels a la llengua de Ramon Muntaner.

http://oficidelector.blogspot.fr/2012/10/retrat-de-lescriptor-com-estudiant.html

Flux, Jaume Subirana    

http://jaumesubirana.blogspot.fr/

La KHGNE D'OR

Si a alguns, el títol « Les meues universitats » pot fer pensar a un Gorki, a d’altres pot recordar-les hi una cançó famosa del Philippe Clay. El darrer llibre de Joan-Daniel Bezsonoff és una obra de literatura sobre una tela de fons sonor, musical, lírica. Literatura amb el sentit ampli d’un aprenentatge de llengua  fins a la de defensa i il.lustració d’aquesta mateixa llengua, aquí, el català, conquerint-ni els seus espais més nodridors i afegint-hi nous indrets i llogarets. No només una única llengua, sinó moltes altres en el cas peculiar del nostre escriptor, amant a les sonoritats, accents, i altres singularitats fòniques i fònetiques de gairebé totes els idiomes circumediterrànis.

E-notícies, 8/10/2012

Fa més de 20 anys que s’organitza a Perpinyà pel setembre la manifestació  ‘Visa pour l’image.’ Tots els intel·lectuals principatins i parisencs acudeixen al peu del Castellet i s’extasien davant de fotografies.

"Cada tarda, després de les classes, em recreava estudiant la llengua dels meus avis. No es podia dir que l'aprengués. Ja m'ho sabia tot, tret de la terminologia gramatical amb conceptes tant àrids com els pronoms febles, el perifràstic i altres francesilles. La llengua catalana m'apareixia com una vella casa de muntanya on ja havia viscut, en temps oblidats, i ordenava una per una les cambres polsegoses. Encenia l'electricitat dels pronoms, canviava els llençols de les conjugacions, pintava de blau les ventalles del vocabulari. No explorava una borda desconeguda sinó que recuperava un bé perdut. Ortografiats segons convencions que descobria, els mots dels meus avis, netejats, lluïen com lluïses al fons de baguls claferts de tresors."

Ara que vivim hores històriques, em sembla interessant comparar l’actualitat amb la història. La proclamació dels bisbes espanyols sobre la il·legimitat moral d’una possible independència de Catalunya m’ha rec ordat un discurs del cardenal Pierre Gerlier, cabdill de l’església francesa. ‘

 http://www.youtube.com/watch?v=iVRwxjzyFjU

I  didn't get my Dixie drawl A-drinkin' out of a Dixie cup Yes sir, I'm strictly from Dixie And when I say, "I loves you all" It's meant to be on the up-and-up Yes sir, I'm strictly from Dixie When I came up from the South I felt so down in the mouth Then I took one look at you And thought about Dixie skies of blue I thought about sweet magnolias too I never missed a cotton bowl

E-notícies,  1/10/2012

Es parla molt de la constitució espanyola actualment i m'ha semblat interessant llegir la constitució vigent de la república francesa aplicada des del 4 d'octubre del 1958.