VEF Blog

La independència lingüístca

El Temps, 17/10/2012

Gabriel Bibiloni

Amb bones paraules

Lleonard Muntaner, editor,

Palma, juny 2012

Qualsevol persona que hagi passat per la universitat catalana d’estiu de Prada o s’interessi mínimament per la nostra llengua coneix Gabriel Bibiloni. Aquest gran lingüista, professor a la universitat de les Balears, ha conreat durant molts anys l’estandardització del català. La majoria dels seus articles ha sortit publicada en un blog —que no bloc— notable.

En un món ben fet, els Països Catalans serien independents i Amb bones paraules jugarien un paper important en la consolidació de la nostra parla tan malmesa. Bibiloni sempre s'ha mostrat un fervent defensor de l’estàndard. Abans de llegir-lo, confessi que era (encara ho sóc) un enamorat de les variants dialectals. Els treballs del professor Bibiloni han vençut totes les meues reticències sentimentals. El lingüista mallorquí voldria que la llengua catalana s'independitzés per sempre del castellà i seguís el seu propi camí.

Amb aquest nou llibre, Bibiloni segueix dos eixos. A banda d'un estudi interessant de temes mallorquins, professa teories revolucionaries. Si les apliquessin estrictament, podrien fer trontollar la nostra normativa i afavorir l’aggiornamento de l’obra fabriana que les circumstàncies no van permetre. Amb erudició, humor i sobretot paciència, Bibiloni demostra que molts camins de la depuració del lèxic encara no s’han explorat. En la mateixa línia que el malaguanyat Lluís Marquet, analitza les interferències lèxiques que pul·lulen en català i subratlla la nostra supeditació i la anormalitat del català en el conjunt de les llengües neollatines. ' La interferència és un fet molt complex, que sovint, més que en la introducció d'una paraula un bon dia, consisteix en fenòmens d'imitació de processos seculars, de seguiment mimètic en una llengua d'un procés que s'esdevé en una altra durant un lapse gran de temps. ' ( pàg 94)

Res no escapa a la vigilància de Bibiloni. Ni els topònims, ni ‘ els gentilicis discutibles ‘ com serbi. (p127) i altres ' targetes. '

Ara que tenim la feina mig feta gràcies a Bibiloni, Lluís Marquet i Lluís Creixell i que s'han desenmascarat tants castellanismes difressats, potser fóra hora que els escriptors i la gent s’adonés que la llengua no la fan els filòlegs sinó tots els catalans.

L'article dedicat al barbarisme 'targeta' constitueix un bon resum de l'obra.

' És un punt que els bons models de llengua haurien de revisar, amb la idea d'acostar-se a l'ús general europeu i separar-se de la imitació de l'espanyol. Naturalment, no es tracta de cremar els diccionaris que incloguin targeta ni tan sols d'eliminar la paraula a la pròxima edició. (…) es tracta d'assajar d'introduir progressivament els mots més desitjables, tranquil·lament i sense por. ' ( pàg 114, 115 )

Qui gosarà afrontar-se amb els correctors de les editorials i de la premsa? Qui anirà amb ' auto ' o comprarà amb una ' carta de crèdit ' un bitllet cap a ' Lisbona ' ?