D’ençà que he perdut quasi totes les iŀlusions sobre l’alliberament nacional, em consolo llegint els clàssics catalans. Trenta-cinc anys després, he rellegit Vida privadad en l’edició de Narcís Garolera. La noveŀla em va semblar paradoxal, avorridota i apassionant a l’encop.
Quan en Gaston escrivia un text, li calia trobar la primera frase. La resta venia tota sola.
Si Gaston avait eu des enfants, il se serait initié à l'art des ombres chinoises pour les amuser.
Un tast del meu proper llibre.
En Gaston, que tenia el sentit de les prioritats, es demanava si ja hi havia cristians a Pompeia com ho suposava Edward Bulwer-Lytton
Gaston connaissait plus de barmen que de brahmanes.
Quan tenia 20 anys, en Gaston no s'havia adonat que Vida Privada de Sagarra era un llibre on la sexualitat té un paper tan important. Com a desencusa, l'havia llegit sul trinc/ ..
Gaston se demandait si les spécistes acceptaient qu'il s'enduisît de citronnelle pour éviter que les moustiques ne le prissent pour cible.