E-notícies, 30/01/2013
Visc a uns 10 quilòmetres de Toluges, el poblet del Rosselló on es va proclamar la Pau i Treva.
E-notícies, 28/01/2013
Avui us parlaré de don Mariano. Si bé Luis Mariano és sens dubte un dels millors cantants del món, el seu registre dramàtic sempre m'ha semblat més limitat. En Luis no tenia el talent d’actor d’un Frank Sinatra, d’un Charles Aznavour o d’un Dean Martin.
E- notícies 25/01/2013
He fet un malson. Contra vent i marea, contra tots els paranys ordits pel govern espanyol, es convocava el referèndum per la independència de Catalunya i guanyava el no, de poc.
Durant els meus nou anys d'estudi de llatí, vaig descobrir que, entre totes les traduccions franceses de Les Búcoliques de Virgili —de la de mossèn Desgranges, Delille, Victor Hugo, passant per Paul Valéry— la millor és sens dubte la de Marcel Pagnol. Una meravella. En citaré un fragment amb els versos originals del cisne de Màntua.
E-notícies, 16/01/2013
S'ha creat a Espanya una moda estranya. El boicot dels productes catalans més emblemàtics com el cava. Si un dia, el Principat de Catalunya esdevingués un estat independent del regne d'Espanya entendria, sense aprovar-ho, que uns ciutadans espanyols, decebuts i rancuniosos, es vengessin i deixessin de comprar productes catalans.
Ressenya publicada a Núvol, 12/01/2013
Josepmiquel Servià
E-notícies, 9/01/2012
Tinc moltes esperances dipositades en l'escriptor Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963). Si mai la literatura catalana pot guanyar el Nobel -que no pot, sobretot després de Frankfurt- seria gràcies a candidats com ell després de la mort de Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol o Miquel Bauça. Potser ens queden altres opcions com Pere Gimferrer o Miquel de Palol perquè amb les coses de l'Acadèmia sueca no se sap mai. Bezsonoff, i ell ho sap, m'agrada més quan cultiva la memòria que la ficció. Fa poc acaba de treure Les meues universitats (L'Avenç): una delícia literària sobre la seva etapa de formació.
http://www.youtube.com/watch?v=ZzxEaqEB4Vs
Dans mon île Ah comme on est bien Dans mon île On n'fait jamais rien On se dore au soleil Qui nous caresse Et l'on paresse Sans songer à demain Dans mon île Ah comme il fait doux Bien tranquille Près de ma doudou Sous les grands cocotiers qui se balancent En silence, nous rêvons de nous. Dans mon île Un parfum d'amour Se faufile Dès la fin du jour Elle accourt me tendant ses bras dociles Douce et fragile Dans ses plus beaux atours Ses yeux brillent Et ses cheveux bruns S'éparpillent Sur le sable fin Et nous jouons au jeu d'Adam et Eve Jeu facile Qu'ils nous ont appris Car mon île c'est le Paradis.
E-notícies, 5/01/2013
M'imagini que tothom coneix la llegenda de les quatre barres i del naixement de la nostra senyera.
Per molts anys! Desitgi un bon any a tots els meus lectors i amics.