VEF Blog

E-notícies, 9/01/2012

Tinc moltes esperances dipositades en l'escriptor Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963). Si mai la literatura catalana pot guanyar el Nobel -que no pot, sobretot després de Frankfurt- seria gràcies a candidats com ell després de la mort de Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol o Miquel Bauça. Potser ens queden altres opcions com Pere Gimferrer o Miquel de Palol perquè amb les coses de l'Acadèmia sueca no se sap mai. Bezsonoff, i ell ho sap, m'agrada més quan cultiva la memòria que la ficció. Fa poc acaba de treure Les meues universitats (L'Avenç): una delícia literària sobre la seva etapa de formació.
 


- Tinc comprovat que hi ha, a la literatura catalana, dos autors que es fixen molt en els culs de les dones: un és Pla i l'altre vostè.

Sí? Hi ha dues escoles. Pits i culs. Bromes a part, la bellesa femenina m'enlluerna des dels 10 anys. Amb els anys, he après a valorar el seu esperit, la seva conversa fina més enllà de la venustat immediata.



- Pla també deia, als 'Articles amb cua', que "allò del sexe feble és un eufemisme que no té ni gracia ni fonament"

Té raó. Els humans mascles i femelles som complementaris.



- Per tenir "una vida plana i sense interès" -l'afirmació és del pròleg- porta tres llibres autobiogràfics si no vaig errat: "Els taxistes del tsar" (2007), "Un país de butxaca" (2010) i ara "Les meues universitats" (2012) Quatre amb 'Les dones de paper' (2001)

Alterno. Ficció i memòria, records i narracions.

 

- Modestament, si em permet donar-li un consell: perseveri…

Gràcies senyor Rius. Felicitats pel seu bon gust literari.



-Critica molt el sistema educatiu francès, però vostè no ha sortit tan malament...

Sóc un amant decebut de l'escola francesa. Ha fet de mi el que sóc, però tots els valors que m'hi van ensenyar han caducat.
 


- Si comparem el francès amb el català o l'espanyol em sembla que encara hi surten guanyant. Almenys surten sense faltes d'ortografia...
 


El francès, el rus i l'anglès tenen una ortografia molt complicada. El català i el castellà rai...



- Parli'm de De Gaulle...

Si suscitar odis i admiracions extrems apareix com un privilegi dels grans homes, el general De Gaulle era un gran home. Sense cap discussió.



- Em deixa fer-li una pregunta digna del segle XIX? Un escriptor, per escriure bé, ha de ser un infeliç?

No necessàriament, però la melangia ajuda a escriure. Els dos amics de l'escriptor són el silenci i el temps.



- Com ens veuen des de Perpinyà? Ens en sortirem amb això de la independència?
 


A Perpinyà, la gent veu el procés d'alliberament nacional de Catalunya amb una incredulitat simpàtica. Els fa goig que hi hagi un estat català i molta gent, no catalanistes i tot, voldrien demanar la nacionalitat catalana. No sé si ens sortirem, però l'aventura és noble i bonica. Potser no ensumarem les roses de la independència, però almenys les haurem somiat... Una vida sense il·lusions és una il·lusió. / Una entrevista de Xavier Rius