VEF Blog

Quarante après, j’ai relu La châtelaine de Liban de Pierre Benoit. J’en conservais le souvenir d’un roman jumeau de l’Atlantide. Dans les deux romans, un officier, muté dans une colonie française de langue arabe, s’éprend d’une jeune femme mystérieuse, reine d’un château au milieu du désert. Pris par leur passion sexuelle, « enfigats » comme l’on dit en catalan, ils renoncent à toutes leurs valeurs, à l’honneur, à leur patrie pour vivre leur amour jusqu’au bout.

L’Indépendant, diumenge 16 de març del 2019

    Els anys passen i encara escolti els discos de Luis Mariano, possiblement un dels millors cantants i dels pitjors actors del món. L’opereta més famosa de Mariano és sens dubte ‘’ Le Chanteur de Mexico .’’ La seua adaptació cinematogràfica amb Bourvil i Annie Cordy ha restat famosa. Qui recorda, però, que la jove d’en Luis al Châtelet no era l’Annie Cordy sinó la Lilo, àlies Liselotte Johanna Lewin ? Aquella cantant, oblidada a casa nostra, encara té molts admiradors als Estats Units. Hi va crear la comèdia musical ‘’ Cancan ‘’ amb les inoblidables ‘’ I love Paris ‘’ i ‘’ C’est magnifique ‘’ interpretada després per Luis Mariano, Frank Sinatra, Dario Moreno, Ella Fitzgerald, Lucienne Delyle. Michel Bigas, intellectual perpinyanès acaba de publicar una monografia polida i molt ben feta sobre la Lilo, cosina germana del primer marit de sa mare. Un bell objecte amb un bé de Déu de fotografies. El lector, enamorat de la cançó francesa dels anys 1950-1960, trobarà en aquesta biografia, moltes informacions interessants. Quina època meravellosa en què es van illustrar tants artistes mig oblidats com Renée Lebas, Marie José, Georges Ulmer, François Deguelt, Jacqueline François, Jean-Claude Pascal. La comparació amb els cantants d’avui faria somriure si no feia plorar.

  Durant molts anys no em vaig poder endinsar en el món de Marcel Proust. A setze anys em vaig empatanegar en els aiguamolls de ‘’ Du côté de chez Swann  ‘’  sense anar més enllà de la pàgina 20.