VEF Blog

En aquell temps, la mort era per mi només una abstracció, un tema desagradable que apareixia en les converses de la gent mal educada o en els textos dels poetes mancats d'imaginació. La tongada d'atemptats a París l'any 1986 poc em va espantar. Ni em fixava en els cordons de policia i de militars que vigilaven el metro i els edificis públics. Jo també anava uniformat i avançava, inconscient, com si uns bruixots malgaixos m'haguessin protegit de les bales.

Edmond Rostand, L'Aiglon, Livre de Poche, juin 1964

Sabia que tot era contra meu abans que comencés ben bé la nostra història i no em vaig aventurar mai en aquella selva meravellosa. Vivia a 825 quilòmetres de casa seua sense feina ni permís de conduir. Durant un any seria militar. Normalment faria de professor de francès a l'cole de Guerre a París, però, si passés alguna cosa desplaent durant el període d'instrucció, l'exèrcit de la república podia enviar-me a l'atol de Clipperton, a les coves de Nova Caledònia o —per què no?— a les landes de les illes Kerguelen, ex illes de la Desolació. La Rosa sempre seria un somni, un poema persa que mai no podria desxifrar, un jardí japonès invisible, un raig de sol un matí a la tardor.

Frederic Mistral

Lou pouèmo dóu Rose

Núvol, 15/11/2015

D'ençà que he he celebrat el meu jubileu, he decidit de fer d'oracle.