VEF Blog

I si parlàvem d'altra cosa?

Sabia que tot era contra meu abans que comencés ben bé la nostra història i no em vaig aventurar mai en aquella selva meravellosa. Vivia a 825 quilòmetres de casa seua sense feina ni permís de conduir. Durant un any seria militar. Normalment faria de professor de francès a l'École de Guerre a París, però, si passés alguna cosa desplaent durant el període d'instrucció, l'exèrcit de la república podia enviar-me a l'atol de Clipperton, a les coves de Nova Caledònia o —per què no?— a les landes de les illes Kerguelen, ex illes de la Desolació. La Rosa sempre seria un somni, un poema persa que mai no podria desxifrar, un jardí japonès invisible, un raig de sol un matí a la tardor.