VEF Blog

foto El Cucut

La millor manera de respectar les tradicions no és fossilitzar-les en la repetició sinó modernitzar-les respectant-ne l'ànima. Per tant, m'ha agradat molt la iniciativa de la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí. Han anticipat de quatre dies la diada amb un berenar literari. En aquest espertinar literari van coïncidir setze Escriptors que van llegir textos relacionats amb l'Empordà. Entre cada lectura, el públic i els escriptors podien assaborir els productes del terrer. Llesques, bunyols, botifarra, fruita, ratafia. Tot venia del terme. Vaig enraonar amb lectors sense pressa. Per Sant Jordi, tant a Girona com a Barcelona, la gent fa cua, els dius dues paraules amables, firmes el llibre i passem al següent. Com al servei militar el dia de les incorporacions.! Res d'això a Torroella. Teníem temps, tranquil·litat, pau, disponibilitat a l'ombra del Montgrí que n' ha vist d'altres. Vaig comprar, ad usum proprium enguany, de Lluís Molina i, amb l'aprovació d'en Vicenç Pagès, el deliciós de Miguel Mihura. Estirar Sant Jordi tota la setmana amb manifestacions amenes com aquesta fóra una nova manera d'honorar el sant cavaller.

E-notícies, 24/04/2011

Al temps quan aprenia l'espanyol al col·legi, la nostra professora —la deliciosa Bérangère Freu— ens explicà que la llengua espanyola també es deia castellà. Els veïns de Nils, el poble dels avis, pronunciaven com . Recordi el primer cop que vaig anar a Bèlgica el 1976. La guia verda de Michelin em va informar que els flamencs parlaven flamenc, altre nom de la llengua holandesa, anomenada científicament neerlandès sense parlar de l'afrikaans, la llengua germana de l'Àfrica del Sud. Quan vaig estudiar el romanès, vaig descobrir que també en deien moldau, la seua denominació oficial a la república de Moldàvia. Podríem emplenar una pàgina al·ludint al serbo-croat, l'annamita, el mosaic...Aquesta setmana, al liceu Aragó de Perpinyà, he examinat a una prova de català un estudiant que parlava un valencià deliciós. Era de Cullera i feia servir formes desconegudes a Perpinyà com a Barcelona. Jòvens, eixir, desset...etc M'encanta quan senti expressions compartides al Rosselló i València oblidades a Barcelona com ' despús ahir, cantéssem, meua, seua, morros '

Ara, Sant Jordi 2011

A França cap al 1980, hi havia una publicitat per una tònica famosa anomenada Canada Dry. Parodiant la sèrie , es veien gangsters arrogants que deien ' . ' Sant Jordi a Catalunya Nord em recorda la tònica d'antany. No s'hi celebra Sant Jordi, com s'ha de dir en bon català, sinó laSant Jordi,o fins i totla SanJordi. La majoria dels municipis i de les llibreries no organitza manifestacions el 23 d'abril sinó al dissabte més a prop. Quan era petit, no n'havia sentit a parlar. Per mi, com a molts països del món, la festa dels enamorats queia el 14 de febrer. Fa uns quinze anys que s'estan important aquí tradicions del Principat com Sant Jordi, els castells i les calçotades. La gent se les ha apropiat plenament. Els francòfons d'aquí han afrancesat la nostra festa i es venen molt més llibres en la llengua de Patrick Modiano que no en la de Vicenç Pagès. Cada any, miro d'oblidar la trista realitat i passo la frontera catalano-catalana per celebrar Sant Jordi.

, 17/04/2011

Quan era jove, m'agradava deixar manuscrits als meus professors perquè em diguessin el seu parer sobre la meva literatura. Molts escriptors novells han venjat els meus pobres mestre sotmetent-me llibres gens madurs,massa precipitats. Per fi, un valencià desconegut m'ha regalat un gran llibre. Santiago Diaz i Cano, autor de, és un autèntic escriptor. Avançar un pronòstic sempre és arriscat, però em sembla que aquesta novel·la, malgrat el títol inutilment provocador, trobarà el seu públic. Aquest llibre, molt original, apassionant, es troba a la confluència de molts gèneres. Moltes veus de la modernitat s'hi aiguabarregen i el resultat m'ha seduït. Al començament, descobrim una educació valenciana a la fi del franquisme, a la manera dels millors relats autobiogràfics de Manuel Joan Arinyó com amb una conya mai agressiva.' No és que em molestara gaire, que em prenguera per un badoc, puix que la meua opinió sobre ella tampoc no era gens afalagadora: si voleu que us diga, una puta xafardera. 'A poc a poc, l'evocació nostàlgica, sempre temperada per un humor deliciós, es va transformant en una epopeiea eròtica, pornogràfica i tot, on la poesia, l'amor de l'humanitat, la compassió airegen el relat, l'enlairen...La novel·la va molt més enllà de l'animalitat immediata, ' d'eixa etapa en què un preadolescent l'estacaria pel forat d'una màquina d'embotir sense pensar-s'ho dues vegades. ' El narrador s'enamora de les seves amants i en parla amb els accents d'una poesia urbana commovedora.

, 13/04/2011

Santiago Diaz i Cano

E-notícies, 11/04/2011 

Si el domini de l'ortografia del francès, de l'anglès o del rus és molt difícil, l'ortografia de l'italià i del castellà són un model de senzillesa. El català ocupa una posició intermediària. Els catalans orientals hem d'estudiar un galant xic la qüestió de la vocal neutra i de la o àtona. Gràcies a les normes de Castelló, els valencians (i podem dir el mateix dels andorrans i dels catalans de Ponent) tenen la sort, en canvi, d'escriure tal com pronuncien. Per tant, m'ha sobtat de descobrir les recents simplificacions ortogràfiques edictades per la RAE i les seues germanetes americanes. He llegit una novel·la recent, molt agradable, on l'adverbi 'sólo' (solamente/només) és escrit com l'adjectiu ''. s tan difícil recordar aquesta regla? Francament, em sembla que cal ser molt distret o molt ignorant per ortografiar malament el castellà. Encara ric del comentari d'un lector molt intel·ligent que es burlava del meu ull contra el govern. Em va titllar de ' ' en lloc de ' bizco. ' ' crec que ens posa tots a la mateixa saca infamant.

A França, als països anglosaxons així com a Menorca des de l'ocupació anglesa, el dia de les innocentades se celebra l'1 d'abril. El costum vol que pengin un peix de paper a l'esquena d'algú i que facin bromes. Enguany un rumor ha corregut per Internet. Deien que acabaven d'assassinar el president Sarkozy. Em van sorprendre els alegrois de molta gent als fòrums...Insultar l'actual president de la república s'ha convertit en l'esport nacional, abans del futbol o del rugbi. Em sembla que, des de Léon Blum, Nicolas Sarkozy és el polític francès més odiat. A cada moment li retreuen la seua petita talla. El motegen ' 'Li retreuen la seua vulgaritat, la seua incultura, els seus orígens hongaresos, els seus errors de francès, el seu luxe xocant en temps de crisi. Si voleu conèixer els detalls més íntims de l'anatomia de la primera dama de França cliqueu i trobareu moltes imatges de la senyora...També l'acusen de ser el criat dels americans...

Invitació al Berenar Literari del 19 d’abril 2011

Des de la llibreria El Cucut, animats pel Gremi de Llibreters de Catalunya i el Gremi d’Editors, hem decidit organitzar un acte literari per reforçar les relacions dels escriptors amb els lectors.

Quan mon pare es va tornar a casar, una de les primeres coses que va fer la seua dona és canviar-li el nom. Fins ara es deia Daniel i li va posar Yvan, com si aquest canvi de nom pogués esborrar els quaranta anys que ell havia passat sense conèixer-la. Aquest gest em sembla tan poc encertat com la destrucció dels darrers monuments franquistes. No em molesta, ans al contrari, que la ' plaza Calvo Sotelo ' es digui ara ' plaça Francesc Macià ' i que la Diagonal ja no homenatgi el Generalísimo. Només faltaria. Ara, crec que és un error destruir tots els rastres arquitectònics de la dictadura. Quan escrivia , vaig anar a Vichy per a documentar-me. No hi vaig trobar ni una placa per recordar que, del juliol del 1940 fins a l'agost del 1944, Vichy fou la capital administrativa de l'Estat Francès. Aquest silenci voluntari voldria fer creure que el mariscal Pétain, l'almirall Darlan, el president Laval i llurs ministres no van col·laborar amb l'Alemanya nazi. Quina farsa! Passant davant del casino de la ciutat, sabia que la tercera república s'hi havia suïcidant confiant tots els seus poders al vencedor de Verdun. Recordava que l'Hôtel du Parc havia esdevingut el major centre polític; els Afers Estrangers s'havien reservat el Majestic. El ministeri de la Guerra havia conquerit l'Hôtel Thermal-Palace, la Marina el Helder etc. A Châteldon, pàtria de Pierre Laval, igual. Ni una placa...Aquesta conspiració del silenci em pareix malsana. Pensi que seria molt més pedagògic editar tríptics i posar plaques per recordar aquesta època tràgica. Consideri que aquest silenci així com la destrucció dels últims símbols del franquisme constitueixen paradoxalment un insult a llurs víctimes. No podem canviar allò que va ser...