VEF Blog

Monuments franquistes

E-notícies, 2/04/2011

Quan mon pare es va tornar a casar, una de les primeres coses que va fer la seua dona és canviar-li el nom. Fins ara es deia Daniel i li va posar Yvan, com si aquest canvi de nom pogués esborrar els quaranta anys que ell havia passat sense conèixer-la. Aquest gest em sembla tan poc encertat com la destrucció dels darrers monuments franquistes. No em molesta, ans al contrari, que la ' plaza Calvo Sotelo ' es digui ara ' plaça Francesc Macià ' i que la Diagonal ja no homenatgi el Generalísimo. Només faltaria. Ara, crec que és un error destruir tots els rastres arquitectònics de la dictadura. Quan escrivia Les amnèsies de Déu, vaig anar a Vichy per a documentar-me. No hi vaig trobar ni una placa per recordar que, del juliol del 1940 fins a l'agost del 1944, Vichy fou la capital administrativa de l'Estat Francès. Aquest silenci voluntari voldria fer creure que el mariscal Pétain, l'almirall Darlan, el president Laval i llurs ministres no van col·laborar amb l'Alemanya nazi. Quina farsa! Passant davant del casino de la ciutat, sabia que la tercera república s'hi havia suïcidant confiant tots els seus poders al vencedor de Verdun. Recordava que l'Hôtel du Parc havia esdevingut el major centre polític; els Afers Estrangers s'havien reservat el Majestic. El ministeri de la Guerra havia conquerit l'Hôtel Thermal-Palace, la Marina el Helder etc. A Châteldon, pàtria de Pierre Laval, igual. Ni una placa...Aquesta conspiració del silenci em pareix malsana. Pensi que seria molt més pedagògic editar tríptics i posar plaques per recordar aquesta època tràgica. Consideri que aquest silenci així com la destrucció dels últims símbols del franquisme constitueixen paradoxalment un insult a llurs víctimes. No podem canviar allò que va ser...