VEF Blog

Article meu publicat a la revista digital

http://recapte.bloc.cat/post/4876/256889

Fa uns dies em va caure a les mans la biografia formativa i intel·lectual d'en Joan-Daniel Bezsonoff, que malgrat aquest cognom és un escriptor nord català (nét d'emigrats russos).  Du per títol 'Una educació francesa' i ha estat editat enguany per L'Avenç. Valgui l'ocasió per destacar l'excel·lent col·lecció d'assaigs que està publicant la revista d'un temps ençà - també val molt la pena l'estudi històric de Joan-Lluís Marfany sobre la llengua -.

in http://www.rodamots.com/amesames.asp?nm=1676

L'escreix | Les sisenes i el sisenerReferent al mot sisena, us vull dir que els escoltes fan (o feien a la meva època) grups de sis que anomenaven sisenes. Cada un d'aquests grups tenia un cap, un responsable, a qui deien sisener. He de dir, però, que no he trobat aquest mot a cap diccionari, cosa que em fa pensar que deu ser exclusiu de l'argot de l'escoltisme. La pàgina http://www.jouscout.com/llops.htm#c en parla.Rafael Badia i Berga (Olot/Barcelona)http://jocsinfantils.cat/Potser aquest sentit escolta del mot té un origen francès? Vegem què en diu Joan-Daniel Bezsonoff a Una educació francesa (Barcelona: L'Avenç, 2009):

Таксисты Царя  ()

  Все дороги ведут в Воронеж в этих странных поисках моего деда. Я там никогда не бывал, но начинаю знать город так же хорошо, как и Сайгон. В каменном веке там уже жили люди. Поэтому название Воронеж очень древнее и ни один топонимист

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/133380

Llegint l'excel.lent llibre de memòries de l'escriptor rossellonès Joan-Daniel Bezsonoff, que porta per títol Una educació francesa, m'he preguntat algunes coses. Per exemple, si és millor ser "administrativament" francès o bé això que ens ha tocat...

Josep Maria Muñoz, director de L’Avenç, ha iniciado una encuesta entre los autores catalanes de la generación del baby boom para saber cómo fue su infancia y, a través de su testimonio, aproximar al lector episodios de la historia reciente. Cada vez más, el escritor se siente extranjero ante la realidad o, como dice Bezsonoff,eximit de l’existència, expatriat evanescent enmig dels meus. ‘  Frente al poeta que toma la palabra en nombre de la comunidad, el memorialista que describe un itinerario personal separado de sus conciudadanos por sus orígenes, su formación y su manera de ver el mundo. La literatura catalana del siglo XXI ha dejado de crear el discurso identitario, cada vez mássus autores se limitan al papel de mala conciencia. El retorno a una infancia de los años sesenta, en los inicios de la sociedad masificada, permite analizar las causas de un fracaso.

   J'en reviens d'abord et encore, pardons, à mon livre récent : (Cap Béar éditions) Comment un jury de lecteurs chevronnés (du prix Méditerranée) a-t-il pu s'intéresser à un écrit personnel, intime..? Mon frère qui est devenu le narrateur principal de cette autobiographie romancée, m'avait confié que seule la famille serait intéressée... Mon non, j'ai écrit, à partir de souvenirs réels ou imaginaires, un roman... L'essentiel :  est-ce que j'ai réussi, par l'écriture, la dérision, à ne pas ennuyer le lecteur..?

Ressenya publicada al Diari de Girona:    Xavier Diez 

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/132450

Vine a fer un cafè amb...

El periodista Emili Manzano conversa amb Joan-Daniel Bezsonoff el 20 de maig a les 19h a la Biblioteca Jaume Fuster, plaça Lesseps, de Barcelona.

http://lagranjaberga.wordpress.com/2009/05/06/quan-era-petit/

La revista (tema de portada en pdf) arriba cada cap de setmana amb aquestes publicacions: Diari d'Andorra, El Punt, Diari de Balears, El 3 de Vuit, Segre, El 9 Nou i Diari de Sant Cugat.

http://desdesants.wordpress.com/2009/05/01/una-educacio-francesa-2009/