Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Títol del blog
Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Autor Mitrophane Icona de contacte
Descripció
Els meus articles БЕЗСОНОВЫ ИЗ ВОРОНЕЖА
Data de creació 05-03-2009
Localització de les visites
<!--************CODE GEOCLOCK************-->1 - Serie Streaming
2 - Film Streaming
3 - 404Stream.CoM
5 - VoirFilms.vip
6 - HdssGratuit.Net
7 - VoirSeries
Vefblog.net
Vef Blog accueilEnrevista a Serra d'Or, febrer 2010
Entrevista a
Joan Daniel Bezsonoff
La història va en contra nostre, però la geografia és per a nosaltres”
Joan Daniel Bezsonoff, una revelació
article de Bartomeu Fiol publicat a D.Balears.cat
Ara, el Nord de Catalunya
El general Bezsonoff
Un estudi de Florenci Salesas, mot profund.
http://florencisalesaspla.blogspot.com/2010/02/un-pais-de-butxaca-de-joan-daniel.html
Article de Peireto Berengier
Article de Peireto Berengier publicat a Les dones de paper
Cercle de lectors 1/10/2007
Entrevista a Cercle de lectors, arran de la publicació de , 1/10/2007 Com neix la idea d’escriure sobre el seu avi i les seves arrels russes?Un amic meu em va dir que l’apassionaria llegir la història del meu avi rus. Vaig rumiar-hi i em vaig adonar que tenia raó. Fa molts anys, que aquest tema me roda pel cap. Vagi on vagi, sempre em demanen l’origen del meu nom. Ara, podré dir: «Aneu a una bona llibreria i compreu el meu llibre o feu-vos subscriptors d'El Cercle de Lectors!» Com s’ha documentat per escriure'l?Primer he interrogat els darrers testimonis, bàsicament el meu pare i les meues ties… Fins ara no me n’havien parlat. He contactat també cosines de la meua àvia paterna, que parlen un català sensacional, un català «repicat», que diem al Rosselló.
DIJOUS 11 DE FEBRER, UN NOU LLIBRE
Avui dijous 11 de febrer trobareu a totes les libreries de Catalunya. BONA LECTURA
Els autos
Quan era petit, no sabia parlar. Els veïns de Nils demanaven als meus avis :
L'educació de Bezsonoff
Article de Pere Antoni Pons publicat al , número 440, 16/01/2010
Nacionalitats emocionals
Un per un, El butlletí. Novetats febrer 2010
Pàg.24
el Parc Montsouris
Els Angles
foto Delcampe
Quan era petit, vivia a la muntanya, a Briançon. A l’hivern hi passava fred, però no tant com als Angles, el poblet del Capcir on els meus avis havien comprat un estudi a la residència del llac. Aquell edifici, blanc amb fusta fosca, es dreçava en un pendent vora el camí de Montlluís. La noia de l’agència immobiliària, una morena bonica, es deia Blasi i treballava en una barraqueta de fusta vora la carretera. Van desmuntar-la després de la venda de tots els pisos. Els porters, anomenats Ribell, parlaven un català molt estrany amb paraules desconegudes a la plana com lo tet, rasó , cotell. En lloc de pronunciar la u com tothom, deien ‘oe’ quasibé com en francès. Malgrat tot, aquell llengatge sonava com a ben bé català i no gavatx.