Quin d'aquests dos projectes de portada us agrada més?
http://www.deezer.com/listen-10351392
Lletra Henri LEMARCHAND
E-notícies, 31/05/2011
Com més va, més em repugnen els polítics francesos. Durant molts anys, he cregut que la diferència entre la dreta i l'esquerra procedia d'una visió diferent de la vida. Una persona d'esquerra, deixebla de Jean-Jacques Rousseau i dels filòsofs del segle XVIII, es pensa que millorant la societat es pot millorar l'home. Una persona de dreta, pessimista, creu com Plaute que ' ' i que sempre serà així mentre sobrevisqui la humanitat.
E-notícies, 19/05/2011
L'editorial El Trabucaire de Perpinyà acaba de publicar de Josiana Ubaud. Aquesta editorial, minúscula en el món dels editors catalans, ha esdevingut un gegant de la literatura occitana. Des de fa uns deu anys, s'ha constituït un catàleg de qualitat: Robert Lafont, Max Roqueta, Surre-García. Notarem de passada que unes petites editorials catalanes com El Trabucaire, Galerada de Cabrera de Mar i la barcelonina Llibres de l'ndex s'estan transformant en les millors editorials occitanes. La publicació d'aquest diccionari de Josiana Ubaud marcarà una fita important. No es tracta d'un diccionari amb definicions o traduccions sinó d'una llista del vocabulari de l'occità general. D'entrada, aquest projecte podria decebre el lector acostumat a la lexicografia de llengües fixades com el català, el francès, el castellà. Amb abnegació, l'autora ha decidit d'introduir una mica d'ordre i de seny en la selva occitana. Normalitza els nyaps, les incoherències del diccionari occità-francès de Loïs Alibert. No oblidem que el filòleg llenguadocià no tingué temps d'acabar el seu diccionari que, naturalment, s'ha quedat incomplet i imperfecte. El drama és que tots els seus successors han repetit els seus errors. Amb un gran honestedat intel·lectual, l'autora confirma que de Frederic Mistral és encara el millor diccionari occità, molt més segur i precís que l'obra d'Alibert. Podem deplorar, malgrat tot, els nombrosos errors ortogràfics en català comprensibles per una estrangera, però inadmissibles per una editorial catalana com ara
Jean-Claude Lalumière
traducció castellana de Paula Cifuentes
E-notícies, 14/05/2011
Ahir vaig dir adéu a la meua joventut. Vaig rebre un correu de Jean-François Coche. El mes de juliol ja no existirà la llibreria Pam de Nas, l'única llibreria de París especialitzada en llibres catalans i occitans. Gràcies a Déu, encara tenim algunes bones llibreries als Països Catalans, però de llibreries occitanes en trobareu tantes com palmeres a Sant Petersburg.
E-notícies, 8/05/2011
D'entrada us diré que no tenia cap simpatia per Bin Laden i el seu ideari. Ara, des de la seua mort, encara crec menys en la legalitat internacional. Si ningú no plorarà per Bin Laden o Sadam Hussein, trobo molt desagradable que un govern democràtic assassini un ciutadà estranger violant la sobirania d'un altre estat i que el seu president declari ' S'ha fet justícia. ' No senyors! Això no és justícia sinó la llei del talió. Per mi l'exercici de la justícia requereix un tribunal, un jutge, uns advocats, un tracte just. De la mateixa manera, no recordo que les autoritats franceses hagin rebut el permís de bombardejar la vil·la de Ghadafi a Trípoli o de capturar manu militari l'expresident ivorià Laurent Koudou Gbagbo a Abidjan. El nou president, Alassane Dramane Ouatarra, tampoc no és un pardalet de l'any. Coneixeu força caps d'estat africans elegits democràticament?
Trenta anys enrere m'havien agradat molt dos llibres de Fernando Díaz-Plaja i. El cinema actual ens proposa unes versions sobre el mateix tema amb les aventures de don José Luis Torrente i de Hubert Bonisseur de La Bath, àlies OSS 117. Les interpretacions de Santiago Segura i de Jean Dujardin són extraordinàries. Els efectes còmics d'aquestes pel·lícules no palesen sempre un gran refinament, però diverteixen. Si ' , ' Hubert Bonisseur de La Bath constitueix un magnífic exemplar de francès arrogant, petulant i prepotent. En Torrente és un home del poble, soci de l'Atlètic de Madrid, franquista, racista i masclista. ' ' Naturalment, menysprea els sud-americans ' degeneración de la raza ', odia els catalans i els francesos. ' '
E-notícies, 3/05/2011
Arran de la mort de Bin Laden i del recent atemptat a Marràqueix, he tornat a llegir i a sentir la paraula kamikazé emprada a torti a dret. No dubto del coratge dels islamistes, deixebles de Bin Laden, però em sembla que el terrorisme no es pot confondre amb els pilotes japonesos del 1945. Els kamikazes eren soldats japonesos que combatien obertament i lleial amb l'uniforme del seu país, en avions que portaven els colors japonesos. No s'amagaven i anaven a la mort sense cautela. Eren soldats coratjosos, lleials. M'agradaria que no ho barregessin tot i anomenessin els islamistes pel seu nom. Terroristes .