VEF Blog

Ressenyada publicada a la revista, 25/08/2012

   L'escriptor nord-català, Joan Daniel Bezsonoff, ha resultat el guanyador aquest 2012 dels premis literaris El Setè Cel de Salt. L'autor, que va rebre el guardó ahir al vespre a la biblioteca Iu Bohigas de Salt, ha guanyat amb l'obra , publicada per editorial Empúries el setembre del 2011. Aquest guardó, que s'entrega per setena vegada i que aquest any té una dotació de 3.000 euros, està impulsat per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Salt, amb l'objectiu de fomentar la lectura i la creació literària.

L'escriptor Joan Daniel Bezsonoff, nascut a Perpinyà l'any 1963, va guanyar ahir el premi literari d'El Setè Cel de Cel amb la seva darrera novela escrita en català, La melanocolia dels oficials, publicada l'any 2011 i que parla de la guerra d'Algèria quan a finals dels cinquanta França lluitava per conservar la seva província.L'acte d'entrega de premis va tenir lloc a la biblioteca Iu Bohigas de Salt. És la setena vegada que s'entraga aquest guardó, que coincideix amb els actes de la Festa Major, impulsats per l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Salt amb l'objectiu de fomentar la lectura i la creació literària. L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, va lliurar el premi -dotat amb 3.000 euros- a un Bezsonoff agraït i sincer. El jurat, presidit per Vicenç Villatoro, l'han format Guillem Terribas, Miquel Berga, Albert Rossich, l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i el regidor de Cultura, Robert Fàbregas, aquest últim com a secretari sense vot. Han valorat una obra que aposta per un tema desconegut, narrat en primera persona i que manté molts vincles amb el mateix autor. La història recupera un dels seus personatges, el comandant Daniel Vall -ja havia protagonitzat Les Rambles de Saigon, la seva primera novel·la, del 1995 i també La presonera d'Alger, del 2002. De fet, el pare de Bezsonoff va ser un metge i militar i va participar a la guerra a Algèria. Precisament, Valls, protagonista de la història, és un oficial francès destinat a Algèria, on l'escriptor Bezsonoff mostra els darrers dies de l'Algèria francesa com a colònia. Amb un estil descriptiu i directe també utilitza mots gairebé oblidats a la Catalunya Nord. Entre els temes que es relaten, s'hi barregen l'espionatge, la vida militar o la seva vida sentimental. En la seva anterior novela, "Un país de butxaca" (2010), Bezsonoff va explorar la seva identitat catalana. De fet, va ser la darrera obra de tres volums autobiogràfics. El primer va ser "Els taxistes del Tsar" (2007) i la segona d'aquestes "Una educació francesa" (2009) que va guanyar el Premi Lletra d'Or. Bezsonoff pren al relleu en aquest "Setè Cel" a Jaume Cabré (Les veus del Pamano), Teresa Roig (L'herència de Horst), Miquel Pairolí (Cera), Vicenç Pagès (Els jugadors de whist) i Lluís Muntada (L'elegància del número zero).

E-notícies, 24/07/2012

El dissabte 21 de juliol celebràvem en un restaurant de Bellestar de la Frontera, a Occitània, el vuitantè aniversari de la meua tia. Al mig del dinar, una fumatera es va aixecar. Un nou incendi s'havia declarat entre Rodès i Bulaternera. Es va salvar per miracle el priorat de Serrabona, joia de l'art romànic. Molts poetes han parlat molt millor que jo d'aquest lloc on els nostres avantpassats van edificar una meravella mineral enmig d'una vegetació torturada i torçuda per tots els vents.

E-notícies, 23/07/2012

Suposi que la majoria dels lectors d'aquesta revista saben que Rosselló no és un només el nom d'un carrer important de Barcelona i un cognom molt corrent a Mallorca. El Rosselló és també una comarca catalana, actualment sota administració francesa. Històricament i geogràfica, el Rosselló és la plana de Perpinyà. Solen considerar que els seus límits són el Tec (fins al Voló, la Marenda i l'Albera formen part del Rosselló i no del Vallespir) el coll Ternera, les Corberes. Sovint s'han designat les terres catalanes al nord de l'Albera sota el nom de Rosselló. Des de fa uns trenta anys, la denominació Catalunya Nord (amb variants possibles com la Catalunya del Nord, la Catalunya Nord) es va imposant. La ràdio més escoltada a casa nostra és ' Radio Catalogne Nord.'

Santo-Estello de Sant-Iriès Coungrès dóu Felibrige 2012

Fa pocs dies, els francesos, estupefactes, van presenciar una guerra entre dues dones molt properes al nou president de la república.

E-notícies, 12/07/20120

Durant molts anys, vaig pensar que la meua lletjor em protegia de la temptació. Anava equivocat. Una alumna meua em vingué a veure demanant-me:

E-notícies, 8/07/2012

Que no em vinguin amb camàndules! L'esport depén de la política i vice versa. Hem de recordar els Jocs Olímpics de Berlín i els de Moscou sense parlar de la Copa del Món de futbol a l'Argentina el 1978?

 http://melanizetofre.blogspot.fr/

E-notícies, 5/07/2012

Fa uns quants anys, l'Agathe, una alumna meua, bella com una rosa en els poemes de Ronsard, em vingué a trobar a la fi d'una classe.

http://www.youtube.com/watch?v=gSyz6-QS6L0

una gran cançó del senyor Aznavour 

sixtemoral

E-notícies, 1/07/2012

No sé si molts lectors d'aquest diari han sentit a parlar de Max Roqueta, possiblement el millor prosista occità del segle XX amb d'Arbaud. Si no hagués escrit en una llengua tan martiritzada pel centralisme francès com l'occità, el cànon el reconeixeria sens dubte com un gegant de la literatura europea.