VEF Blog

El doctor Roqueta

E-notícies, 1/07/2012

  No sé si molts lectors d'aquest diari han sentit a parlar de Max Roqueta, possiblement el millor prosista occità del segle XX amb d'Arbaud. Si no hagués escrit en una llengua tan martiritzada pel centralisme francès com l'occità, el cànon el reconeixeria sens dubte com un gegant de la literatura europea.

Max Roqueta, fill de pagesos benastants d'Argeliers (l'administració francesa hi posa dues eles) un poblet de la garriga que envolta Montpeller, es guanyava la vida fent de metge.

Fóra interessant estudiar la figura dels metges escriptors. De François Rabelais a Céline passant pels doctors Tchèkhov, Duhamel, Schnitzler o Reverzy, la llista s'allargassaria. La inflació de professors constitueix l'un dels flagells de la literatura contemporània.

Max Roqueta va escriure tota la seua obra en occità. Gràcies a l'abnegació del traductor Jaume Figueras, apòstol de la llengua d'oc, el lector català disposa d'una bona traducció acompanyada, a més, de la versió original. El professor Figueras voldria que tots els lectors catalans descobrissin que occità i català s'assemblen tant com l'afrikaans i el neerlandès. No m'he oblidat que us he promès un article sobre la lectura de llibres occitans. Aviat el podreu llegir. Amb un esforç relatiu, el lector pot accedir directament a la prosa tan poètica del gran Max. ' Còntes de caça, d'espèra au lop, noms sauvatges, tot compausava a aquel païs non sabe quina lutz de legenda. Dau manit es la patria, lo país qu'a pas jamai vist. ' Manit és el menut, el mainatge, el nen.

A Rússia, totes les cases on va viure algun escriptor es transformen en museus. A França, no... Joan-Guilhem, el fill de Max, conscient de la importància de l'heretatge literari, voldria convertir la casa de son pare, a Montpeller, en casa d'escriptor...No té prou diners per mantenir-la, i l'ajuntament no la vol comprar. El Qatar, potser...

L'associació ' Cercle occitan Max Roqueta ' a Argeliers va organitzar una jornada d'homenatge al gran escriptor. Amb Joan Claudi Forêt, guia apassionat i apassionant, vam passejar per la geografia roquetiana. Aquest passeig, entretallat amb lectures, dóna una coloració emocionant a les millors pàgines de Verd Paradís.

Vam passar per l'església vella, la parraguera de casa seua, el terreny de botxes ombrejat per la famosa morera, al cor de tantes metàfores. La vida és dolça a Argeliers quan l'estiu comença a instal·lar les seues primeres paradetes.