http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1073735-espies-libidinosos.html
No sé si és una bona idea manxar en cendres per cremar-s’hi de nou. A vint-i-cinc anys estava tan enamorat de na Chantal que escrivia un diari on anotava totes les seues paraules, tots els esdeveniments minúsculs de la nostra relació.
Joan Daniel Bezsonoff es uno de los nombres más interesantes de las letras catalanas actuales. Pero también es uno de los máximos representantes de la cultura catalana en la Catalunya Nord (es el autor de un diccionario catalán-occitano). Algunas de sus mejores obras giran en torno a temáticas coloniales, como Les rambles de Saigon, La presonera d’Alger, La melancolia dels oficials o Matar De Gaulle. También tiene muchos libros de temática autobiográfica o familiar, como Una educació francesa o Els taxistes del tsar. Ahora acaba de publicar La ballarina de Berlín (editorial Empúries), una novela donde explica la historia del espía polaco Jerzy Sosnowski, un Don Juan que en la Alemania de los años treinta consiguió que varias funcionarias del Ministerio de la Guerra alemán trabajaran para él.
Qui recorda Numas-Denis Fustel de Coulanges, el gran historiador del segle XIX, autor de La cité antique ? Li conservi un afecte especial perquè va morir a Massy, ciutat al sud de París on vaig viure els millors anys de la meua infantesa. Fustel de Coulanges va confiar un dia a un conegut : ‘’ Je ne lis plus, mon pauvre monsieur. Je relis. ‘’ Per a mi, un lector és per damunt de tot un re-lector.
Demà ‘’ La ballarina de Berln ‘’ es posarà a dansar a totes les llibreries de Catalunya. Amb ella, visitareu Berln, Varsòvia, Königsberg i Lvov.
Tants anys han passat i encara no he entès res d’aquesta història.
Quin títol us agrada més per una història d’amor ambientada a Lió ? ‘’ El front de l’est ‘’ o ‘’ La petita professora d’anglès ‘’ ?
‘’ Mais quoi ? Il faut se rendre à cette évidence : l’œuvre est ce qui compte le moins dans le destin d’outre-tombe des écrivains. Ce qui compte, aujourd’hui, c’est l’intelligence qu’ils ont eue du monde qui changeait sous leur regard et leur pressentiment de la direction qu’il allait prendre. C’est encore plus frappant pour André Breton que pour Apollinaire : il occupe une place importante dans l’histoire littéraire, non pas par ce qu’il y a ajouté, mais dans la mesure où il l’a régentée et orientée. ‘’ (François Mauriac, Bloc Notes, vendredi 1 novembre 1968)
Autor: Teodòr Aubanèu (àlies Théodore Aubanel)
Títol original: La miugrano entre-duberto (La miugrana entredubèrta en grafia clàssica) poemari escrit en occità provençal.