La manglana

 

 

 

Autor:   Teodòr Aubanèu (àlies Théodore Aubanel)

Títol original:   La mióugrano entre-duberto (La miugrana entredubèrta en grafia clàssica) poemari escrit en occità provençal.

 

Traduccions :

Existeix una vella traducció catalana de Guillem Colom. Llibreria Catalònia, 1930. Recomani, però, de llegir el recull en una edició bilingüe provençal-francès. Al cap de deu pàgines, el lector català adquirirà un vocabulari de les diferències entre occità i català sense cansar-s’hi. Només ha de saber que pantai vol dir somni, pantaia somiar i dindouleto oreneta. Pot consultar amb profit el meu diccionari occità provençal- català.

 

 

 

Per què és aconsellable

 Mitjançant paraules senzilles, les del poble humil d’Avinyó encara fidel a la seua llengua,  gràcies al ritme i imatges punyents, l’autor expressa la força de la seua desesperança. La dona que estimava ha matat l’home, però el poeta ha nascut d’aquesta mort.

 

L’obra i l’autor

Teodòr Aubanèu (1829-1886) va néixer a Avinyó. El consideren com el més gran poeta provençal després de Frederic Mistral. La mióugrano entre-duberto es va publicar el 1860 arran d’una decepció sentimental. El jove poeta va conèixer Jenny Manivet, noia d’una gran bellesa que aquell dia portava un vestit color de manglana. Una passió corresposta va néixer, però no eren del mateix braç.  El 1854, la Jenny es va fer monja. Desesperat, Aubanel escriu els poemes que constituiran el recull de La mióugrano entre-duberto.

 

L’obra i l’època

 Un poeta provençal, Frederic Mistral (1830-1914) crea amb els seus amics d’Avinyó un moviment literari anomenat Felibritge.

Théodore Aubanel, Joseph Roumanille, Anselme Mathieu són els més famosos. L’objectiu dels felibres és tornar a donar a la Provença i a tot Occitània la seua llengua, el seu orgull, la seua història. Aubanel, impressor d'Avinyó, era amic de Frederic Mistral i de  Stéphane Mallarmé. Deixa una obra poètica i teatral de categoria. Els seul libres més coneguts són :

 La mióugrano entre-duberto  (1860) i Li fiho d'Avignoun (1886).

  

Versos per recordar

A banda de l’ortografia original de l’autor, posem les citacions en grafia clàssica perquè la seua proximitat amb la gràfia catalana pot permetre una lectura directa sense passar pel sedàs de la traducció. 

 

 

 

‘’ Long de la mar e dis gràndis oundado,

   Ai courregu coume un desconsoula,

    E pèr soun noum, tout un jour, l’ai cridado !...’’  

 

‘’ Lòng de la mar e dis grandis ondadas,

   Ai corregut coma un desconsolat,   

  E per son nom, tot un jorn, l’ai cridada !...’’

 

‘’ Al llarg de la mar i de la gran onada,

   he corregut com un desconsolat,

   I pel seu nom, tot un dia, l’he cridada !...’’

 

 

 

‘’ De-la man- d’eila de la mar,

  Dins mis ouro de pantaiage

  Souvènti-fes iéu fau un viage. ‘’

 

‘’ De la man d’ailà de la mar,

  Dins mis oras de pantaiatge

  Soventi-fes iéu fau un viatge. ‘’

 

‘’ Mar enllà,

  en les meues hores de somni

  sovint jo faig un viatge. ‘’

 

   

 

‘’ Ah ! vaqui pamens la chambreto

   Ounte vivié la chatouneto ! ‘’

 

‘’ Ah ! vaquí pasmens la chambreta

   Onte viviá la chatoneta ! ‘’

 

‘’ Ah ! Heus aquí la cambreta

    on vivia la minyoneta ! ‘’ 

 

 

‘’ Vaqui d’ounte vèn que siéu come siéu,

   Passant tau qu’un mort au mitan di viéu :

   Bono coume lou pan e douço coume un ange,

    Uno enfant m’a fach aquéu mau estrange ! ‘’

 

‘’ Vaquí d’onte ven que siáu coma siáu,

   Passant tau qu’un mòrt au mitan di vius :

   Bòna coma lo pan e doça coma un ange,

    Una enfant m’a fach aqueu mau estrange ! ‘’

 

‘’ És per això que sóc com sóc,

   Passant talment un mort enmig dels vius :

   Bona com el pa i dolça com un àngel,

    Una infant m’ha fet aquest mal estrany ! ‘’

 

 

 

‘’ Vole pas treboula ta vido ‘’

‘’ Vòle pas trebolar ta vida ‘’

 ‘’ No vull pertorbar ta vida. ‘’

 

 

<!--EndFragment-->