VEF Blog

Ressenyada publicada al del 30/09/2009 p.68                                                                                

foto http://www.gerard-verhoest.com/vignoble-1907.htm

Ressenya publicada a la revista

   Si m'arribi a Narbona amb el tren, salli de l'estació rabent. No és que sigui lletja. És més aviat coqueta, i l'associï amb el record del meu avi. Un estiu que tenia set o vuit anys, el padrí havia demanat L'Indépendant de Perpinyà. M'havia sorprès que n'hi hagués altres edicions...

Ressenyada publicada al el 9/09/2009

Si Déu m’aparegués i em proposés de reencarnar-me en una altra persona, dubtaria un segon entre Silvio Berlusconi per la qualitat de vida i Vicenç Pagès per la qualitat de l’obra abans d’optar pel polític italià, és clar. S’ha parlat sovint de la gran novel·la de Barcelona. Són coses de barcelonins. Tant li fa a la gent de tramuntana. Vicenç Pagès Jordà ha escrit la gran novel·la de Figueres. Com Dalí, un altre empordanès genial, sap que l’ultralocal —Roses, el castell de Sant Ferran, la llibreria Mallart, els discos de Caussa— pot acabar sent universal. és un dels llibres més importants dels últims deu anys. Després d’una incursió brillant en l’assaig amb Pagès torna a la novel·la amb una palpable. Amb un domini de la tècnica narrativa, un humor que crepita com les cigales damunt d’un pi un toc de melangia amb grills de cinisme al fons del got. ‘ Religió: potser hi ha una divinitat, però no sé quina. Amor: accepto el divorci i la píndola ‘ Un gran llibre…Sense deixar-se enlluernar per la història que ens està explicant, el novel·lista torna a la realitat del mot. Com a bon català, Pagès és filòleg. ‘ --Consenteixo --diu ell. / --Consento --diu ella. Ja comencen bé. Aquest noi hauria de saber com es conjuga aquest verb, hòstia. "