http://mitrophane.vefblog.net/

  VEF Blog

Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff

el 30-09-2009 18:00

Una novela de las de antaño

Reseña publicada en  del 29/07/2009                                                                                                            

 


 
 
el 30-09-2009 17:47

Matanza en París

Reseña publicada en  del 30/09/2009 p.68                                                                                                           

 


 
 
el 30-09-2009 09:49

Les bienveillantes

Ressenyada publicada a del novembre de 2007 

 


 
 
el 30-09-2009 07:01

Massacre a París

Ressenyada publicada al del 30/09/2009 p.68                                                                                

 


 
 
 
 
el 23-09-2009 22:21

Una ressenya simpàtica

Bezsonoff, Joan-Daniel, L’Avenç, 159 p.,17 €http://blocdelcal.blogspot.com/2009/09/una-educacio-francesa.html
 


 
 
el 22-09-2009 18:04

Nota a Serra d'or

Nota treta d'un article de Joan Josep Isern a la revista , setembre del 2009

 


 
 
el 20-09-2009 23:46

L'ADN DEL GENI

Ressenya publicada a la revista

 


 
 
 
 
el 13-09-2009 22:25

La cançó del setembre

 He decidit que compartiré cada mes una cançó amb vosaltres.

 


 
 
el 13-09-2009 22:10

Narbona, juny 1995

                                    Narbona, Place de l'Hôtel de Ville,   foto Delcampe

   Si m'arribi a Narbona amb el tren, salli de l'estació rabent. No és que sigui lletja. És més aviat coqueta, i l'associï amb el record del meu avi. Un estiu que tenia set o vuit anys, el padrí havia demanat L'Indépendant de Perpinyà. M'havia sorprès que n'hi hagués altres edicions...

 


 
 
el 11-09-2009 09:14

Homenatge a Robèrt Lafont

Bedariusfoto Delcampe

Publicat a la revista 
, número 1316, 1 de setembre del 2009
 


 
 
el 10-09-2009 18:05

Arenys de Munt

Dibuix de Francesc Llopis Surrallés que no ha gosat publicar

 


 
 
el 10-09-2009 11:36

La perseverança del jo

Article de publicat a , estiu 2009 

 Joan Mañas

 


 
 
el 09-09-2009 06:57

La gran novel·la de Figueres

Ressenyada publicada al el 9/09/2009

Si Déu m’aparegués i em proposés de reencarnar-me en una altra persona, dubtaria un segon entre Silvio Berlusconi per la qualitat de vida i Vicenç Pagès per la qualitat de l’obra abans d’optar pel polític italià, és clar. S’ha parlat sovint de la gran novel·la de Barcelona. Són coses de barcelonins. Tant li fa a la gent de tramuntana. Vicenç Pagès Jordà ha escrit la gran novel·la de Figueres. Com Dalí, un altre empordanès genial, sap que l’ultralocal —Roses, el castell de Sant Ferran, la llibreria Mallart, els discos de Caussa— pot acabar sent universal. és un dels llibres més importants dels últims deu anys. Després d’una incursió brillant en l’assaig amb Pagès torna a la novel·la amb una palpable. Amb un domini de la tècnica narrativa, un humor que crepita com les cigales damunt d’un pi un toc de melangia amb grills de cinisme al fons del got. ‘ Religió: potser hi ha una divinitat, però no sé quina. Amor: accepto el divorci i la píndola ‘ Un gran llibre…Sense deixar-se enlluernar per la història que ens està explicant, el novel·lista torna a la realitat del mot. Com a bon català, Pagès és filòleg. ‘ --Consenteixo --diu ell. / --Consento --diu ella. Ja comencen bé. Aquest noi hauria de saber com es conjuga aquest verb, hòstia. "