Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
L'ADN DEL GENI
Ressenya publicada a la revista El Temps
La Costa Brava
Josep Pla
La Butxaca
Barcelona, 2009
334 pàgines
Una nit d’estiu a Sant Cugat del Vallès, vaig enraonar amb amics lletraferits fins a l’alba per establir un cànon de la prosa catalana al segle XX. Mercè Rodoreda i Josep Pla van guanyar per golejada. Què original, fa ? Acabi de llegir La Costa Brava i, com sempre, l’estil de Pla m’ha enlluernat. Si algun científic pogués descobrir l’ADN del geni planià, en trobaria molts elements en aquest llibre. La Costa Brava ‘ no aspira a ésser únicament un manual de la costa per a solitaris, sinó un llibre per a tothom ‘ (p.56) Per a mi, Pla és una veu, una mirada desenganyada sobre el món, una por permanent que li aixequin la camisa amagada per provocacions xucoses.
Josep Pla palesa una erudició quasi sempre discreta, a vegades carregosa. " Diu el bisbe Bernat de Pau, que ho va ser de Girona el segle XV, en el seu llibre Quoesitorium de diversis annis " (p. 47) L’humor, una exhibició permanent de falsa modestia i sobretot un estil meravellós caracteritzen Pla. No li fan por les repeticions però, a cada moment, un adjectiu inesperat i tanmateix evident, definitiu —diria— il·lumina un passatge. ‘ Ah, si Sant Feliu, en la seva part alta, al fons dels seus carrerons en costa, presentava el perfil d’uns xiprers esvelts, fins, abstrets! ‘ (p. 55) Què voleu afegir després d’un diamant com aquest detall? Un altre exemple? ‘ Hi ha una tal puresa immòbil en l’aire, una qualitat de cristall en l’aigua, una diafanitat al cel, una cal·ligrafia tan escricte en les coses, una tal suavitat del ventijol sobre la pell. ‘ Llegint Pla, tenim la il·lusió que la felicitat cal·ligrafia estones màgiques en el cel. En aquesta citació hi cap un bri de l’ànima de Pla. Una imatge sorprenent i natural alhora, una metàfora superba i senzilla. Marcel Proust ho sabia ‘ C’est la métaphore qui donne l’éternité au style. ‘
Josep Pla també sap interessar-nos amollant observacions culinàries o consideracions literàries d’una gran profunditat. Víctor Català ‘ és una il·lustre filla d’aquesta població, la qual ha descrit, tant en el seu aspecte terrestre com marítim, amb una fidelitat que, sense deixar de reconèixer el seu mèrit intrínsec, resulta, per al meu gust, excessivament fotogràfica. ‘ ( p.211)
Com a les millors pel·lícules italianes dels anys 1960, aquest llibre evoca admirablement l'estiu. S'hi senten el cant de les cigales, la melangia de les cales quan es fa fosc. S'endevinen la flaire dels pins, de la sal i de l'espígol. Un humor constant tintat de melangia amara tota l'obra. Consideri La Costa Brava i tota l’obra de Pla com una autòpsia sentimental d’una Catalunya desapareguda.Si el nostre país hagués de desaparèixer en un cataclisme i en degués quedar un sol testimoniatge per a la eternitat, crec que aquesta obra podria constituir una maqueta acceptable. Creieu-me! Un sol consell: llegiu Pla, Pla i encara Pla…