Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff

Avui he perdut un amic. Es deia Joan Dorandeu. El vaig conèixer a París pel novembre del 1986 al Centre d’Estudis Catalans a l’annex de la Sorbonne de la Rue Sainte-Croix-de-la-Bretonnerie. Ell ho donava classes de català. La defensa i la illustració de la nostra llengua era el combat de la seva vida. Natural de Marqueixanes (« un niu de Dorandeus » que deia amb el seu humor fi) on havia après català a casa dels avis durant les vacances, aquest home era un autèntic parisenc i parlava francès sense cap entonació nostrada tot emprant un català repicat. Va ensenyar castellà a París al liceu Camille Sée davant del deliciós « square » Saint-Lambert. La resta del temps, el senyor Dorandeu feia classes de català a la Sorbonne. Gran coneixedor de les lleis, va presidir Défense et Promotion des Langues de France i el Buró Europeu per a les llengües menys difoses. Sempre mirava de trobar el forat legal que permetria avançar. Amb la professora Montserrat Prudon, va escriure el llibre que em va canviar la vida. El català sense esforç de la collecció Assimil. Tot un clàssic destinat al públic castellanoparlant. Una excellent iniciació al català literari i a la nostra cultura illustrada per dibuixos de Gring. Gràcies a aquest petit gran llibre vaig poder consolidar el meu català heretat del padrí. Bon pedagog, en Joan era un home encantador, simpàtic, discret, generós, elegant en tots els aspectes amb una curiositat intellectual constant.

Fa quinze anys, va editar una versió francesa del mètode, centrada en la llengua parlada. Allí dalt, al paradís en que creia, segur que ja deu donar classes de català a Sant Pere.

llegeix la continuació

imprimir

vincle

Actualitat literària

0 comentaris коментарии

VEF Blog

Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff

En la mort de Joan Dorandeu