Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff

Enguany tots els diaris francòfons han celebrat el centè aniversari de la publicació De du côté de chez Swann. Aquesta proustomania (una malaltia que mai no s'hauria de curar) va esquitxar fins a Catalunya. Amb passió, paciència i abnegació, Valèria Gaillard i Francesch continua proposant al lector nostrat una versió fiable de A la recherche du temps perdu.

llegeix la continuació

imprimir

vincle

Actualitat literària

0 comentaris коментарии

el 17-12-2013 20:40

Història d'un degenerat

EL TEMPS 11/12/2013

Honoré de Balzac

El gabinet dels antics

llegeix la continuació

imprimir

vincle

Actualitat literària

0 comentaris коментарии

el 16-12-2013 06:37

La mirada del SS

en la mort de Peter O'Toole

Tants anys després, puc confessar un secret. La meua vocació de novel·lista va néixer possiblement al col·legi de Verneuil-sur-Seine gràcies a una biografia juvenil de Thomas Edward Laurence. Un llibre molt ben fet, a l'estil de les monografies de Florenci Salesas.

llegeix la continuació

imprimir

vincle

Cinema

1 comentaris коментарии

el 14-12-2013 11:57

GRAN NOTICIA

Una doble notícia. Vicenç Pagès avui fa 50 anys i guanya el premi Sant Jordi. Felicitats Horaci !

llegeix la continuació

imprimir

vincle

Actualitat literària

0 comentaris коментарии

el 12-12-2013 20:37

Manyacs i mallencons

Aprofite els darrers tres dies de vacances per llegir tres novel·les del gran escriptor perpinyanès J Daniel Bezsonoff. Acabe de llegir, doncs, la segona: "Un país de butxaca" d'una tirada; cosa que vol dir que la vaig començar de bon de matí i cloc la darrera plana, a mitjan matí d'un 13 de desembre, diada de Santa Llúcia. A Elx diem: "Per Santa Llúcia avança el dia una passa de puça/ i per Nadal una passa de gall." En l'antic calendari gregorià els dies començaven a fer-se més llargs. El llibre, però, el publicà Empúries (2010) i si no l'heu llegit encara no sé què espereu per fer-ho. L'estil, planer en la seua riquesa estilística, de gran home de lletres, flueix alhora que desperta els sentiments. No tan sols aprofita per conèixer la plana rossellonesa, la Catalunya Nord, sinó la seua francització al llarg de la segona meitat del segle XX. Descobrim els records d'un manyac de Nils que hi torna alhora que la seua educació francesa el mena per tota França. Això, fins que descobreix que el seu país de butxaca s'estén pel sud de la Tet fins a les ribes del Segura.Això, a un valencià d'una ciutat com Elx -a l'altre extrem de la llengua i tornat en plena adolescència d'un llarg perible familiar- em desperta alguna cosa més que fantasmes; malgrat el decalatge momentani perquè en són molts, encara, els 'manyacos' i 'mallencons' elxans que no han perdut la parla. Així i tot, la davallada d'ús social espanta. Si perdem carrers i places ho hem perdut gairebé tot.'El país de butxaca' del Sr. Bezsonoff i Montalat és un joiell que us fa entreveure com estem tots íntimament lligats: com la catalanitat lingüística i cultural ens obliga -si més no- a actuar com un sol poble. Si això ho va aconseguir -en plena fadrinesa- un quarteró rús, amb tres quarts de català, això sí, home de gran cultura francesa i europea insondable; quin és el mal que ens ateny que no el podríem guarir tots? Endinseu-vos per la plana, les valls i les muntanyes que albiren el Canigó de la mà del geni de Joan-Daniel. El nostre cant primer podria ser el darrer però no tot ha de ser fatalisme. Podríem, tots alhora, entonar un nou cant sense haver perdut un sol bri de palla ni un gra de forment del que ens pertany per heretatge volgut. I això és el que passarà perquè no seré pas jo qui escriga el contrari."I el padrí, manyac, com va?" ens diu el llibre. Aquest manyac rossellonès no pot més que rebre l'admiració d'aquest manyac(o) d'Elx. L'avi de Joan-Daniel -els avantpassats catalans de l'autor, el veïnat de Nils i de totes aquelles contrades- no és tan sols el seu avi; també és el meu avi, i el vostre i el d'aquell. És més, l'avior ja en som molts que som al portell o hi serem més o menys d'hora. Gràcies Joan-Daniel per aquesta èpica d'amor a la família, a la llengua catalana i a les terres que s'estenen de Salses a Guardamar i de Fraga o Maó i l'Alguer. Si el país és de butxaca el folre deu ser d'or. I perdona'm aquesta ressenya, feta a corre-cuita, directament a la finestra de Facebook. Si arriba a esborrar-se hauria estat l'únic culpable.Joan-Carles Martí i Casanova

llegeix la continuació

imprimir

vincle

Un país de butxaca

0 comentaris коментарии

el 10-12-2013 19:57

Una alenada

Ressenya del mestre Joan Martí Casanova

Ja havia ressenyat, per a Núvol, http://www.nuvol.com/opinio/les-meues-universitats-joan-danile-bezsonoff/"Les meues universitats" de J Daniel Bezsonoff i havia xalat amb aquesta escriptura de gran estil, que t'arriba directament al cor i al cap alhora. Vaig comprar tres llibres seus a la Llibreria 22 de Girona fa una setmana. Me'ls va dedicar a Perpinyà fa uns pocs dies. Després de tornar he llegit "Els taxistes del tsar". ¡Quin homenatge tan pregon, no tan sols a l'avi sinó a les relacions entre Rússia i França i un recorregut efectiu i emotiu de bona part del segle XX europeu! Quina nitidesa! Ara, començaré amb "Un país de butxaca". I continuaré amb "La Guerra dels Cornuts".

llegeix la continuació

imprimir

vincle

Els taxistes del tsar

0 comentaris коментарии

el 08-12-2013 17:29

Llibre de l'any 2013

El jurat del premi Mitrofan constituït per

Joan-Daniel Bezsonoff, novel·lista jubilat

llegeix la continuació

imprimir

vincle

Actualitat literària

0 comentaris коментарии

el 08-12-2013 17:03

Escatologia

E-notícies, 8/12/2013

No he estat mai a San Francisco i crec que hi aniré mai malgrat la bonica cançó de Julie London. ' l left my heart in San Francisco. ' San Francisco és una ciutat molt cinematogràfica, a bastament filmada i celebrada per les pel·lícules i les cançons de Hollywood.

llegeix la continuació

imprimir

vincle

E-notícies

0 comentaris коментарии

el 01-12-2013 22:29

Les llengües de l'ocell

Núvol

Hauria pogut començar aquest article recordant l'acudit de Carles V sobre el seu ús peculiar de les llengües. Aquesta anècdota qui no se la sap és que no vol... Molta gent celebrarà amb més talent que jo Els països del tallamar, aquest llibre excepcional de Joan-Carles Martí i Casanova. Només em cenyiré al paper dels idiomes en aquesta obra. Per la seua trajectòria, En Gabre és un personatge on s'aiguabarregen llengües i accents.

llegeix la continuació

imprimir

vincle

Actualitat literària

0 comentaris коментарии