VEF Blog

Titre du blog : Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
 
posté le 23-12-2013 à 18:54:32

Proust i els feixistes

Núvol, 23/12/2013

 

 

 


Enguany tots els diaris francòfons han celebrat el centè aniversari de la publicació De du côté de chez Swann. Aquesta proustomania (una malaltia que mai no s'hauria de curar) va esquitxar fins a Catalunya. Amb passió, paciència i abnegació, Valèria Gaillard i Francesch continua proposant al lector nostrat una versió fiable de A la recherche du temps perdu.

 

Acabi de comprar una obra deliciosa, lleugera com un sorbet de llimona i gustosa com un mojito. Proust digest a l'editorial Via Romana. El títol ja ho diu tot. Es tracta d'un compêndi de citacions de Proust amb un munt de temes. Hi tornem a descobrir un Marcel Proust moralista i humorista alhora.

 

Aquest treball sensacional malauraudament no ha sortit de la confidencialitat. Per què ? L'autor de la recopilació és Pierre-Antoine Cousteau, germà del famós comandant Jacques-Yves Coustea u, oceanògraf i cineasta. Lucien Rebatet signa el pròleg.

 

Lucien Rebatet i Pierre-Antoine Cousteau (àlies PAC) són dues figures de la Col·laboració francesa amb els nazis. Llur diari —Je suis partout— s'havia especialitzat en la delació (amb noms, cognoms i adreces) dels jueus. PAC, presoner durant sis anys, va escriure aquest petit recull durant la seua encarceració. Lucien Rebatet es va fer famós el 1942 amb Les décombres, violent pamflet antisemita. És també l'autor de l'extraordinària Une histoire de la musique (traduïda al castellà) i de Les deux étendards que, a títol personal, consideri com una de les cinc millors novel·les escrites en llengua francesa. El president Mitterrand distingia dues categorie de lectors. Els que han llegit Les deux étendards i els altres.

És impossible a hores d'ara reconèixer que un feixista podia tenir talent sense que t'acusin de compartir el seu sinistre ideari? Sense callar els errors i els crims d'un autor, no se'l pot llegir?

A França, fa temps que han optat per la damnatio memoriae. Com les ruïnes salades de Cartagó el Proust Digest i el pròleg brillantíssim de Rebatet no han existit mai.