Núvol, 29/05/2014
Quan llegeixi (llegeixo) la premsa barcelonina, sovint em fa l'efecte que ja consideren Catalunya Nord com una terra definitivament perduda. Més enllà d'un pancatalanisme sentimental, les nostres comarques septentrionals no interessen cap bri (gens) al públic.
E-notícies, 16/05/2014
Quan un peirer cau d'un prestatge (al Principat diríeu ' quan un paleta cau d'una bastida ' i a França ' quand un maçon tombe d'un échafaudage ' aquest petit tall per mostrar-vos que el català rossellonès no és necessàriament francès en allunyar-se de la norma…) i mor, el diari local li dedica tres ratlles. La seua gent i els amics ploren, i això s'acaba.
Extracte de MATAR DE GAULLE, el meu proper llibre
Al 1956, Marcel Decremps va publicar un llibre famós : Mistral ; le mage de l'Occident. Sense caure en aquestes exageracions que haurien divertit el mestre, m'he adonat fa poc que l'escriptor va tenir un pressentiment poètic. Tots els felibres saben que, després d'haver vist la nova campana de l'església del seu poble, Mistral va tornar a casa queixant-se a la dona d'haver agafat fred. ' Pèr un cop que ié vau, m'aurai aganta.' Havia descuidat d'agafar el barret, i es va morir una setmana més tard. I què li passa a la pobra Mireia?
August Bover
Dotze llunes a Saskatchewan, Impressions des de la Gran Praderia canadenca
Amb la sexualitat, els gustos musicals deuen constituir la part més diferenciada de la nostra personalitat. En literatura i en l'art existeix un cànon, un consensus omnium. En música també, però em sembla molt més discutible. A molta gent i a mi ens emociona la veu de Luis Mariano. Escolti els seus discos des dels dotze anys.
L'assassinat collectiu i programat de la llengua catalana a la Catalunya Nord—tan present antany i confidencial ara per no dir crepuscular— ha deixat mala consciència a la gent, òrfena de la seua catalanitat. Aquest buit l'han mirat d'emplenar amb substitutius com la sardana i sobretot el rugbi.