VEF Blog

Paletes i periodistes

E-notícies, 16/05/2014

Quan un peirer cau d'un prestatge (al Principat diríeu ' quan un paleta cau d'una bastida ' i a França ' quand un maçon tombe d'un échafaudage ' aquest petit tall per mostrar-vos que el català rossellonès no és necessàriament francès en allunyar-se de la norma…) i mor, el diari local li dedica tres ratlles. La seua gent i els amics ploren, i això s'acaba.

Quan un fuster, un notari, un carnisser, un metge etc. moren fent la seua feina, igual. En canvi, si mai rapten o maten un periodista en un país en guerra, tota la premsa del món occidental el presentarà com un heroi de la llibertat, mort per a la democràcia i la llibertat de la informació.

Us confessaré que tota aquesta mitologia dels periodistes, defensors dels ideals democràtics com Albert Londres o Tintín, m'empipa. Quin diari no depèn d'algun grup polític o financer?

Qualsevol persona, morta durant l'exercici de la seua feina, sol merèixer-se el respecte. Per què un periodista disposaria de més legitimitat que els altres? Atudar un incendi al pic de l'estiu i perdre la vida salvant milers de persones i de béns, em sembla tan o més noble que morir a Síria o a la república centreafricana.