http://mitrophane.vefblog.net/

  VEF Blog

Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff

el 31-05-2015 18:37

Els consells de l'oncle Magí

Nen, el teu llibre no està malament, però, digui el que digui la senyora Rodoreda, una novel·la no són només paraules. Les paraules constitueixen les pedres de la casa. El llibre no pot ser només un recull de frases boniques. Una novel·la, per plagiar Jean Gabin, és primer una història, segonament una història i tercerament una història. Una novel·la la fan personatges i un clima. Si vols escriure llibres sense personatges, sense història amb un estil verbós no escriuràs cap novel·la. Només podràs parir un d'aquests experiments avorrits que agraden tant als francesos i als crítics, un bluff pretensiós i va ple de consideracions sobre la pintura, la vida, la mort i la pèrdua. Hi ha gent que s'avorreix tant que et vol avorrir amb llibres buits. Tens traça. Tens imatges originals, però no és suficient. En una novel·la, els passadissos, els túnels m'apareixen com els moments més importants del llibre, les seves transicions. Una novel·la, Daniel, em fa pensar en la travessia a peu d'una ciutat. Has de passar per tots els carrers petits dels suburbis per accedir al centre. I si's plau no imitis a ningú. Escriu el que t'agrada. Parla de temes que t'interessen. Fuig de les modes. Escriu i, si no vens cap llibre, vés a passejar. La vida és meravellosa, plena de països desconeguts on parlen llengües màgiques i on t'esperen dones complicades. Viatja, llegeix i escriu només si tens coses a dir i no oblidis mai que un dia només Déu entendrà les nostres pobres parles humanes...
 


 
 
el 25-05-2015 19:18

Pròleg de Gerard Joan Barceló

De Joan Daniel Bezsonoff, coneissiáu mai que mai l’escrivan catalan, de l’escritura particulara que totjorn m’agrada amb son inimitabla ironia tendra e malenconica. Coneissiáu sa lenga d’autor, qu’articula çò de locau amb çò de referenciau, e que, çò’m par, es un modèl solid per l’integracion dau rosselhonés dintre la nòrma dau catalan. A travèrs de sei romans, sabiáu tanben l’òme d’una immensa cultura classica, a l’encòp literària e cinematografica. Fa gaire, aprenguèri que lo professor de lenga catalana s’èra fach traductor del francés Jean-Noël Pancrazi, e me diguèri: “Perqué pas?”.

 


 
 
 
el 24-05-2015 13:15

Nostàlgia d'Algèria

El Punt-Avui, 24/05/2015

Vicenç Pagès 

Des de Proust sabem que l’evocació nostàlgica requereix frases llargues i lentes: morboses. És així com Jean-Noël Pancrazi (Setif, 1949) recupera a La senyora Arnoul la seva infantesa a la vila de Batna, a Algèria, poc abans de la independència. La solitud del protagonista, que tot just s’inicia en els misteris de l’adolescència, s’empara en la solitud d’aquesta veïna malcasada que no és sotmesa a cap descripció física al llarg del llibre. La senyora Arnoul li fa d’amiga i de tieta, l’acompanya amb“la tendresa que havia après a mantenir exiliada al fons d’ella mateixa”.

 


 
 
el 14-05-2015 15:12

El primer Bezsonoff LES RAMBLES DE SAIGON

http://multilin

Jordi Cornella 

Ja fa temps que em venia de gust llegir Les rambles de Saigon (El Trabucaire, 1996), primera novel·la publicada de Joan Daniel Bezsonoff. Havent llegit bona part de les seves últimes obres, tenia ganes de veure fins a quin punt el primer Bezsonoff s'assemblava al més recent. I la resposta és que s'hi assembla molt. A Les rambles de Saigon ja s'hi troben tots els elements dels seus darrers llibres: el multilingüisme, l'abundància de comentaris lingüístics, l'èmfasi en el passat colonial de França i en la guerra bruta del govern francès, els problemes identitaris dels personatges, l'atenció a la diversitat nacional i cultural, el punt de vista (falsament) autobiogràfic, la presència de vells coneguts com Maurice Leccia...
 


 
 
el 09-05-2015 18:57

Manca poc

   Ahir vaig corregir les darreres galerades del meu diccionari occità - català.

 


 
 
el 02-05-2015 23:46

Occità i català

Extracte del meu diccionari que sortirà d'ací a 20 dies...