De Joan Daniel Bezsonoff, coneissiáu mai que mai l’escrivan catalan, de l’escritura particulara que totjorn m’agrada amb son inimitabla ironia tendra e malenconica. Coneissiáu sa lenga d’autor, qu’articula çò de locau amb çò de referenciau, e que, çò’m par, es un modèl solid per l’integracion dau rosselhonés dintre la nòrma dau catalan. A travèrs de sei romans, sabiáu tanben l’òme d’una immensa cultura classica, a l’encòp literària e cinematografica. Fa gaire, aprenguèri que lo professor de lenga catalana s’èra fach traductor del francés Jean-Noël Pancrazi, e me diguèri: “Perqué pas?”.
El Punt-Avui, 24/05/2015
Vicenç Pagès
Des de Proust sabem que l’evocació nostàlgica requereix frases llargues i lentes: morboses. És així com Jean-Noël Pancrazi (Setif, 1949) recupera a La senyora Arnoul la seva infantesa a la vila de Batna, a Algèria, poc abans de la independència. La solitud del protagonista, que tot just s’inicia en els misteris de l’adolescència, s’empara en la solitud d’aquesta veïna malcasada que no és sotmesa a cap descripció física al llarg del llibre. La senyora Arnoul li fa d’amiga i de tieta, l’acompanya amb“la tendresa que havia après a mantenir exiliada al fons d’ella mateixa”.
http://multilin
Jordi Cornella
Ahir vaig corregir les darreres galerades del meu diccionari occità - català.