http://mitrophane.vefblog.net/

  VEF Blog

Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff

el 31-07-2016 19:00

Land un Sproch Terra i llengua

Durant la meua estada a Alsàcia, he descobert aquesta revista remarcable. Podeu donar un cop d’ull als antics números i subscriure-vos, per què no ?

 


0 comentaris коментарии
 
 
el 18-07-2016 19:02

Lectures estiuenques 2016

Si de cas us interessa, aquí teniu una llista d’algunes de les meues lectures estiuenques.

<!--    Le Bloc Notes de François Mauriac

 


0 comentaris коментарии
 
 
el 11-07-2016 15:11

Per fi un escriptor que sap escriure

     Us haig de confessar una intimitat. Fa una colla d'anys que les novetats en català m'avorreixen. En francès també com en castellà i en les altres llengües que conec. Què voleu que us digui? No em fa gens de gràcia llegir el relat de la depressió nerviosa d'un professor a secundària o la descripció acurada d'una escena masturbatòria i nocturna, als lavabos d'una estació suburbial, sota la mirada d'algun transsexual neofranquista a la recerca del tresor dels càtars i supervivent de la primera guerra del Golf.Adrià Pujol Cruells, i un grapat d'autors que ara no citaré perquè ara no toca fer-li massa publicitat a la competència, constitueixen una excepció. Amb mestre Pujol, el talent es manifesta a tots els pisos. De dalt a baix. Quin estilista, Déu meu! Després de l'excel·lent Picadura de Barcelona (Sidillà, 2014) que li ha valgut el prestigiós premi Mitrofan 2015, Adrià Pujol Cruells ens proposa una sensacional Guia sentimental de l'Empordanet, una festival del llenguatge, una festa d'intel·ligència, d'humor nostàlgic i de cultura, una declaració d'amor a la llengua catalana amb tots els ets i els uts. És veritablement un luxe per a la nostra literatura posseir un estilista de raça com ell en una època en què els autors mediàtics i multipremiats fan servir setze vegades en divuit ratlles el verb ser. No exageri. Ho he comptat...Un home que escriu vocables com recarreguitzellquelcom, té assegurada la meua simpatia. Pujol Cruells supera el marc de la literatura de viatge en Guia sentimental de l'Empordanet. Aquesta guia sentimental, per a ell, representa més una exploració íntima, un joc amb el jo, un recorregut autobiogràfic que no pas una guia turística stricto sensu. Adrià Pujol Cruells és un Pla nascut després d'Hiroshima i de les guerres colonials. Un Pla que dominaria les tècniques modernes. "El meu Empordà Petit és més gran que el de Pla, perquè tinc carnet de conduir i perquè porto vehicles a motor des que tenia tretze anys. I és més escanyolit que l'oficiós diguem-ne turístic, per motius temperamentals" (pàgina 23).  El guia genial sap amenar el relat amb anècdotes delicioses i inversemblants de tan bones. En un restaurant de Sant Sadurní de l'Heura, un senyoràs de Lleida reclama senglar fora de temporada. L'amo "li diu a l'immens lleidatà :-Perdoneu els nois. Sí que en tenim. Veu aquella escopeta de la paret? I veu aquelles muntanyes per la finestra? Són les Gavarres. Au, porteu-me'n quatre o cinc que jo vaig fent el sofregit" (pàgina 43). Molt típica aquesta barreja de vós i vostè...Malgrat tots els elogis merescuts, gosaré afirmar, amb una mica de mala consciència, que aquesta obra atípica presenta alguns passatges decebedors. Tots els pobles empordanesos no tenen els tresors de Florència. Per la meua part, hauria eliminat per exemple alguns vilatges que sobren i no aporten res a l'arquitectura del llibre.Els meus són retrets minúsculs davant d'aquest monument de talent. No sóc (dues vegades el verb ser en dues ratlles, ai...) ningú per donar consells, però us puc confiar que esperi amb candeletes la novel·lassa contemporània que ens deu Adrià Pujol Cruells. "Els (seus) llibres sobre l'Empordà es (venen) sols. (Li fan) entrevistes. (Celebren) el (seu) enginy i (es mor) llorejat" (pàgina 64). Potser m'aventuri massa, però aquest nou llibre ja m'apareix com un candidat ideal al premi Mitrofan 2016. Adrià, tu Marcellus eris!

RESSENYA PUBLICADA A LA REVISTA    EL TEMPS 

 


0 comentaris коментарии
 
 
el 06-07-2016 23:28

Una ensalada russa

 


0 comentaris коментарии
 
 
el 03-07-2016 10:05

Visc Elx i Perpinyà

Article de Joan Carles Jaume Martí 

Acabe d'escriure i revisar un article arran d'un fil publicat al mur occità del meu amic Joan Barceló. M'és impossible d'enllaçar amb el seu ciríl·lic. Tracta del model lingüistic dels novel·listes valencians en llengua catalana: en aquest cas des d'Elx tot comparant-lo amb els autors rossellonesos. Diu així:

 


0 comentaris коментарии