VEF Blog

Una ensalada russa

    Cada poble, per existir, necessita una novel·la nacional, L’escriuen els historiadors i els poetes. L’ensenyen els mestres i se la creu la bona gent. El llibre Una memòria compartida. Els llocs de memòria del nord i del sud [Enric Pujol i Queralt Solé, eds., Afers i Mirmanda, Catarroja-Figueres-Perpinyà, 2015, 240 pp.] es presenta com una miscel·lània. Albert Balcells va encunyar a casa nostra el concepte de lloc de memòria ideat per l’historiador francès Pierre Nora. «La història cerca l’objectivitat i assumeix la complexitat i les contradiccions humanes. En canvi, la memòria és subjectiva, simplificadora i polaritzada, però això no vol dir que sigui falsa». (p. 17)Gràcies a l’avenç de la reconstrucció nacional, el professor Balcells ha sortit de les ambigüitats regionalistes del seu estudi pioner Llocs de memòria i contempla el territori català en la seva plenitud.Com explica clarament l’historiador figuerenc Enric Pujol, «la complexitat de la realitat nacional catalana, amb múltiples barreres administratives de caràcter estatal i regional, ha fet (i fa) imprescindible l’existència d’una política de memòria que defensi una idea de conjunt dels territoris que la conformen.Aquest llibre, interessant però desigual, pateix del defecte habitual de les miscel·lànies. La pluralitat dels autors introdueix ritme i varietat, però a vegades la voluntat unificadora produeix resultats decebedors. A la fi el lector no sap si li parlen de figues o de raïms... Podem deplorar també la mala qualitat de les reproduccions dels quadres. En canvi, les fotografies d’Auguste Chauvin, objecte de la monografia d’Eric Forcada, s’han reproduït amb més cura.A més, em sembla que la denominació català del sud, en oposició a català del nord, hauria de ser «català central». Si he entès bé Joan Fuster, els catalans del sud són els valencians.El lector interessat pel tema llegirà amb profit aquesta monografia. Els altres es consolaran amb aquesta cita de Prosper Merimée: «Je donnerais volontiers Thucydide pour des mémoires authentiques d’Aspasie ou d’un esclave de Périclés».

Revista de Girona, 297 (2016),