VEF Blog

"El model de català escrit de l'autor viu --en llengua catalana-- que més m'interessa --a hores d'ara-- és el de J Daniel Bezsonoff Montalat. Som davant d'un bellíssim català normatiu rosellonès, amb rossellonesismes, especialment en el vocabulari --sovint un vocabulari clàssic català que no s'empra gaire a Barcelona-- i algun tret morfològic menor.

Entenc la seua tria personal perquè el català escrit i publicat per mi és un --espere que "bellíssim"-- català normatiu extemomeridional --sóc d'Elx-- especialment en el vocabulari --sovint un vocabulari clàssic català que no s'empra tant a València o Barcelona-- amb algun tret morfològic menor.

Són les diferències entre un text anglès britànic i un text americà o, fins i tot, les diferències que es poden trobar en texts francesos "regionals": especialment, pel que fa al vocabulari.

Així i tot, les diferències "normatives" entre J Daniel Bezsonoff Montalat, de Perpinyà, i Joan Carles Martí i Casanova, d'Elx, no deuen superar les que conec entre un text provençal marítim del segle XIX i un text provençal rodanià de la mateixa època: entre un marsellès i un avinyonès!

Els 712 km. entre Perpinyà i Elx marquen diferències "normatives" que es donen en els 85 km.que hi ha de la gran ciutat foceana marítima a la ciutat dels papes: ambdues provençals! No us parle del provençal comparat al llenguadocià veí o --menys encara-- al llemosí o gascó: entre altres varietats i subvarietats de la llengua occitana que són --d'altra banda-- perfectament intercomprensibles!

Al capdavall, els valencians d'Elx parlem un català consecutiu --de conquesta-- i no constitutiu -d'evolució directa sobre el terreny--. En el cas d'Elx ho vaig explicar a bastança al meu llibre "Des del Rovellet de l'Ou d'Elx" (Voliana Edicions, Argentona, el Maresme 2011), col·lecció que mena amb encert l'amic Jordi Solé i Camardons.

Elx va ser repoblat - -molt majoritàriament per catalans-- entre els segles XIII i XVI perquè la repoblació durà tres segles i no el temps d'una batalla com voldrien fer creure alguns!

En un primer moment vingueren a repoblar --entre els regnats de Jaume I i Jaume II- força catalans rossellonesos i orientals , com ho demostren els grans cognoms elxans Perpinyà, Girona,Ripoll o Miralles que tant abunden a la Governació d'Oriola; la cosa vingué acompanyada de catalans occidentals --els famosos "lleidatans-- amb els Agulló, Alberola i tants altres. Els Agulló devien ser més del 5% de la població d'Elx anterior a 1950! En conec molts que es diuen "Agulló i Agulló". A la darreria del segle XIV i gairebé tot el segle XV, Elx i Crevillent vam pertànyer a la ciutat de Barcelona i no teníem representació en les Corts Valencianes: quina paradoxa i a la frontera més a migjorn de totes! Hi arribarien els Soler de Cornellà, Barceló i alguns més! En conec molts que es diuen Soler i Soler: devien ser un altre 5% abans de 1950!

¿Com escriuen francès els autors "literaris" de la Francophonie? Tan sols cal llegir aquest missatge meu --pel que fa al meu estàndard de tria literària-- i comptar les diferències amb un de Barcelona. Si no m'enganye --com s'enganyen els caragols-- tan sols n'hi hauria una i l'he posada en aquesta darrera frase a cosa feta. És tracta, és clar, d'un text de toc assagístic.

A Elx diem "m'enganye" --fins i tot "m'engànyec"" com fa a tothora la meua amiga Na Marga Sáez Gonzálvez a Facebook la qual diu "còmprec" i "pàrlec", nascuda al carrer Major de la Vila, a Elx, el 1947!--; "m'enganyo" a Vinaròs --en català occidental de transició --nord del País Valencià i Catalunya-- o Barcelona i "m'enganyi" en català nordoriental de transició i rossellonès. Els illencs --per la seua banda-- mantenen encara "m'equivoc" com feia el català i l'occità medieval . I acabe d'emprar un altre classicisme valencià i rossellonès en escriure "seua" per "seva".

En la literatura catalana actual "amb pretensions" podríem parlar encara de color local. Com Faulkner quan escriu anglès literari des del sud dels Estats Units d'Amèrica. Poc més!

I us parle del 2016 en què els autors costumistes o dialectals han passat a millor vida.

Els darrers poetes o autors dialectals a Elx van morir els 1980 malgrat que la parla és encara ben viva el 2016 -- Josep Peral Vicente, el fill del mestre Canaletes i altres--.

Tots els autors elxans nascuts després de 1948 i 1952 --amb Andreu Morell i Marco i Gaspar Jaén i Urban al capdavant-- escrivim en català literari extremomeridional. En som una molada! I parlem de "molada de pardals" on uns altres diríeu "estol d'ocells".Una "molada" té un origen clarament agrícola en ser la quantitat de gra que s'ha de moldre.

Jo mateix vaig nàixer el 1958 i conec autors elxans adolescents --fills de pare elxans-- a qui no se'ls acudirà escriure en cap altra cosa que no siga català literari: amb --més o menys-- elxanismes, És clar que sí! Més que de "decandiment", doncs, caldria parlar de "vitalitat" i de "comunitat lingüística catalana" retrobada.
Visca Elx i visca Perpinyà!