VEF Blog

La Clau    http://www.la-clau.net/noticia/perpinya-lescriptor-joan-daniel-bezsonoff-titula-matar-de-gaulle-9741

Pufarrades Alfons Llorenç El Temps, 4/11/2014

Ressenya de Lluïsa Julià, Núvol, 19/10/2014   

Guanyadora del premi Just M. Casero 2003, La guerra dels cornuts és una novel·la de factura històrica, focalitzada sobre la Primera Guerra Mundial. Narra la mobilització al front d’un periodista català de Narbona, Alexandre Pagès, els horrors i les morts del front i el record amorós de la dona, que el manté coratjós fins que, ferit i traslladat a la reraguarda, la seva professió i la sort li ofereixen una segona oportunitat: fer d’agregat militar al consolat general francès a Barcelona. Allí tindrà una missió prou delicada, personalment conflictiva, revifar el sentiment aliadòfil entre els catalans perquè es presentin voluntaris a la Legió Estrangera que ha d’anar a lluitar al front. A canvi, s’enarbora, amb l’ajut de catalanistes independentistes, una mena de somni que esdevindrà suïcida, la nova independència de Catalunya. Però amb el final de la guerra, l’agregat Pagès, simplement retorna a França i es reincorpora a la seva plaça en el diari Républicain de Narbonne.

Xavier Febrés

Maillol, l'escultor carnal. Una vida de pel·lícula

http://www.llibrerialilla.cat/

E ls protagonistes d’aquesta novel·la són els Vidal, una família rossellonesa que viu a Algèria. Com tants d’altres francesos, abans inclús de que la colònia aconsegueixi la independència, decideixen marxar cap la metròpoli. Se senten traïts per un De Gaulle que havia promès que mai no abandonaria el país nordafricà. Un cop tornen a la Catalunya Nord, se senten desubicats i plens d’enyorança per la pàtria perduda. Algun d’ells, fins i tot, donarà suport i finançarà un grup que pretén atemptar contra el general. Sempre és un plaer llegir Bezsonoff. És un paio que estima les llengües i ho demostra en les seves obres, on mai no falten diàlegs o parrafades en occità, en francès o en espanyol. Hi ha pocs autors catalans que tinguin la seva gràcia construint diàlegs. És una llàstima, però, que no tingui més cura en l'estructura de les novel·les: obre molts fronts que deixa sense desenvolupar, personatges que queden coixos, etc. Un cop acabada la lectura de 'Matar De Gaulle', m'he quedat amb ganes de més. Això ja es veia un mica a 'Les amnèsies de déu', tot i ser una obra més rodona. Estem segurs de que us ho passareu molt bé llegint-la i gaudint de la prosa brillant d’aquest gran escriptor que és Bezsonoff, malgrat les deficiències estructurals de la novel·la i tots els caps que deixa sense lligar. Nosaltres hem gaudit molt i no ens en podem estar de recomanar-vos-la amb molt entusiasme.