VEF Blog

L'home que estimava les minyonetes

Xavier Febrés

Maillol, l'escultor carnal. Una vida de pel·lícula

Curbet Edicions

   El primer cop que vaig anar a Banyuls de la Marenda, tenia quatre o cinc anys. Recordi un indret ple de vil·les amb jardins luxuriants, un floret de vinyes costerudes que flirtejaven amb el mar. Durant aquella excursió mon pare havia esmentat Maillol. Segons ell, el seu país retirava a Grècia. M'ha tornat a la ment tot aquest turisme infantil llegint Maillol, l'escultor carnal. Una vida de pel·lícula de Xavier Febrés. Aquest monografia m'ha agradat molt. He apreciat la humanitat del relat, la implicació de l'autor que, lluny de romandre fred i exterior, evoca la seua relació personal amb Banyuls de la Marenda i l'obra d'Arístides Maillol.

' No vaig aprendre a valorar la importància de Maillol ni als museus, sinó primerament al seu paisatge, per l'atracció que exerceix l'entorn del qual deriven les seves obres, contemplat de passada a la vall de Banyuls, a Perpinyà o a París mentre em dedicava a altres coses. ' ( pàgina 10) La seua descoberta de l'artista és exaltant, precisa i sentimental. Sense allargassar-se, Xavier Febrés sap contar i analitzar les grans etapes de la trajectòria mailloliana.Sense caure en el xovinisme il·lús, l'autor subratlla el geni de Maillol, la seua projecció mundial i la seua ' estreta vinculació amb les terres catalanes de l'altre cantó de la frontera, que per a ell formaven un mateix territori cultural amb la seva. ' ( pàgina 99 ) Costa resumir en un assaig la magnitud d'un geni.

Amb un estil molt agradable, l'assagista ha sintetitzat els estudis sobre Maillol i les notacions personals.

Faré unes petites reserves, però. Quan vaig a l'hotel, m'agrada que la banyera i el llit siguin nets. No m'agrada la deixadesa de l'autor quan malmet l'ortografia francesa: ' egalité ' (pàg 19) en lloc d'égalité, ' les Pyrennées' (nota 33) en lloc de ' Pyrénées .' Per un català, el francès és molt més fàcil que el mandarí o el rus...Unes quantes incoherències en la traducció de les cites també molesten el lector atent. ' Camina vostè ben de pressa, senyor Maillol —li vam dir. Sembleu un jovenet. ' (en català al text) Per què no fer servir el vós com a la resta del diàleg? De la mateixa manera, tots els banyulencs citats en català fan servir la desinència —i al present d'indicatiu llevat del mestre Maillol que parla en —o com un barceloní qualsevol.

Aquests detalls no treuen res a la qualitat d'aquesta monografia brillant i sensible. Amb el seu talent, Xavier Febrés es mereixeria ser fill predilecte de la Catalunya del Nord si aquestes pobres terres fossin encara ben bé catalanes.