VEF Blog

https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/74737/la-ballarina-de-berlin.html

Malgrat el seu rigor científic, en Dmitri Volkov sempre sempre seguia la seva bola. En lloc d’agafar un avió, mitjà de transport més segur de l’Indoxina en guerra, va voler arribar amb tren a Dalat. Així coneixeria el tren blindat La Rafale (la ràfega). El gust de l’aventura el perdria.

Desitgi un bon Nadal a tota la gent que estimi.

BON NADAL    JOYEUX NOEL   MERRY CHRISTMAS    FELIZ NAVIDAD

El capità Daniel Valls, natural de Nils poblet de l’Aspre a mig camí de Tuïr i Perpinyà, solia repetir que s’hi parlava un català rossellonès exemplar que hauria pogut servir de norma. Tot i que el cornellanenc Esteve Boy-Landry havia arribat a la batllia de Saigon, ningú no gosava contradir el capità fogs perquè els catalans a la Cotxinxina escassejaven tant com els óssos blancs al Sàhara. Antic alumne de l’acadèmia de Saint-Cyr, fill d’un coronel mort heroicament pel juny del 1940 defensant els darrers contraforts de Lió, Daniel Valls havia desembarcat a Saigon el 1941. Havia après el vietnamita que xampurrejava però que entenia prou bé. Gràcies als seus dots lingüístics, treballava al SDECE, servei d’intelligència. El coronel Maurice Belleux,  el seu superior directe, l’apreciava encara que es captingués com un ‘’ cow boy ‘’ i no com un oficial francès educat. El seu millor amic, un cors anomenat Maurice Leccia, l’acompanyava pertot. A desgrat de llurs conquestes femenines, les bugaderes de Saigon es demanaven si no feien part de la confraria…

La meua obra no interessa quasi ningú. Me demani si no escriuré d’ara endavant en francès, la meua llengua materna. Ho dic sense amargor, tal com em raja. En català, haig de mirar el diccionari molt sovint. En francès no…

El jurat del Premi Mitrofan constituït per

Joan-Daniel Bezsonoff, novel·lista jubilat 

  Malgrat la seva vida nocturna intensa, en Serguei com més anava més sentia una forta atracció per la My Liên, la bonica professora de llengua vietnamita. Sovint dinaven junts al menjador de l’institut. Parlaven de la història del Vietnam, tema que interessava en Serguei i li permetria atansar-se a la noia.

En Serguei Lvovitx Volkov no sabia castellà, però en l’època quan vivia a Paris un amic espanyol li havia revelat que en la seva llengua la ‘gelosia’ es diu ‘ los celos’.  Gelosia, jalousie, ревность, Eifersucht, sigui quin sigui el nom que li donen, és un monstre que es pot combatre com Goliat. ' Los celos ' en plural dissimulaven una infinitat de kobold, goblins i niebelungs invencibles. Quan en mates un, en vénen deu a l'enterrament. Com les mosques. En Serguei s’havia persuadit que la My Tiên tenia un amant. Era impossible que una dona tan sensual, tan bella no en tingués un de fringaire. Malgrat l’educació, les diferències culturals, l’home és el mateix. Qualsevol mascle, normalment constituït del cercle polar a la ciutat del Cap no podia sinó desitjar aquella dona. Un vespre, en Serguei va decidir de seguir-la. No cobrava prou amb el sou de l’institut i la seva literatura. A més, era un afer entre ell i ella. Havent sopat, la My Liên va sortir de Santa Maria i va donar una ullada a dreta i esquerre, detall que va enfebrar en Serguei. Pel que sembla no volia que l’encalcessin. Va agafar la Rue de Massiges abans de tombar la Rue Chasseloup-Laubat. Uns empleats de l’ajuntament estaven reparant un cable subterrani en aquella hora en què no feia tanta calor. La My Liên va passar davant de l’església protestant abans d’arribar xino-xano a la caserna Martin des Pallières on els soldats de guàrdia van tirar-li amoretes mentre en Serguei neguitejava. Contra tota lògica va anar Rue Armand Rousseau amunt per girar a la Rue Marcel Richard. Segur que la My Liên l’havia vist i volia despistar-lo. Quin sentit tenia que desfes el camí ? S’endinsava pels carrerons del barri de Đa Kao. Va entrar en taller de la Rue Paul Bert a unes passes de la policlínica de Tân Định. Atansant-se, en Serguei va voler donar-hi un cop d’ull i va sentir talls de conversa en annamita. Va mirar de captar alguns mots, algunes sonoritats familiars quan va rebre una martellada al cap.