VEF Blog

Ense et aratro

  Malgrat la seva vida nocturna intensa, en Serguei com més anava més sentia una forta atracció per la My Liên, la bonica professora de llengua vietnamita. Sovint dinaven junts al menjador de l’institut. Parlaven de la història del Vietnam, tema que interessava en Serguei i li permetria atansar-se a la noia.

  —Els francesos, us enorgulliu de la vostra cultura, de la vostra llengua, de la vostra literatura. —li deia la minyona— amb raó, però nosaltres vietnamites, no us necessitem. Fins i tot els xinesos no ens van poder assimilar.

  —És veritat, però tota cultura és enriquidora.

  —Amb la condició que no l’imposin ense et aratro. Jo també he estudiat grec i llatí amb les monges, però he hagut de descobrir tota sola la història del meu país. ‘’ Autrefois notre pays s'appelait la Gaule et les habitants s'appelaient les Gaulois ‘’ (Antany el nostre país es deia Gàl·lia i els seus habitants els gals. ) Quina farsa !