A Catalunya encara existeixen lectors molt fins. Gràcies a la Susanna Alvarez, del Club de Lectura dels Amics de la Bressola, he descobert un procediment meu que m'havia escapat completament. Molts personatges vénen descrits pels diaris que llegeixen. Així el comandant Vidal llegeix L'cho d'Alger com el seu fill Alain, la tia Maria-Teresa Le Parisien-Libéré i L'Indépendant, el tinent-coronel Bastien-Thiry L'Aurore i Rivarol.
Desitgi un bon Nadal a tota la gent estimada.
BON NADAL JOYEUX NOEL MERRY CHRISTMAS FELIZ NAVIDAD
Joan-Daniel Bezsonoff, novel·lista jubilat
Daniel Valls, coronel, c.r
Enric Balaguer
Després del periple autobiogràfic amb tres obres estelars: Una educació francesa (2009), Un país de butxaca (2010) i Les meues universitats (2012), l’escriptor rossellonés reprén la ficció amb Matar De Gaulle. Caldria potser esmentar que abans d’aparèixer el tercer volum autobiogràfic, l’escriptor va publicar La melancolia dels oficials (2011), una novel·la ben emparentada —en alguns moment sembla un empelt—amb l’obra recent, on presenta les peripècies d’oficials francesos en el Marroc i en l’Algèria en els anys anteriors a la independència.
Elx Diari Frederic Llopart
Nova novel·la i nova inclusió de Bezsonoff en les conseqüències de la guerra d’Algèria, conseqüències sobre el conjunt dels francesos però també i, per damunt de tot, en els pieds noires, francesos que van haver de deixar el territori algerià i dels milers de harkis, algerians al servei de França, que van ser brutalment assetjats i exterminats pel FNL algerià un cop assolida la independència. En aquesta novel·la l’autor fa una recreació sobre el complot que l’OAS (L'Organisation de l'Armée Secrète) va ordir per matar al President de França Charles de Gaulle, però l’autor va més enllà i intenta copsar el capteniments dels autors del magnicidi frustrat i també de les causes que els porten a rebel·lar-se conta la decisió, a totes llums injusta i inacceptable per ells, de l’abandó de milers de persones de nacionalitat francesa a la seva sort i sense protecció en abandonar França a Algèria quan aquesta va proclamar la independència.
ugeni Casanova
Guerra bruta i discurs de la por. Crònica dels quinze mesos que van fer lliure Catalunya