Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Títol del blog
Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Autor Mitrophane Icona de contacte
Descripció
Els meus articles БЕЗСОНОВЫ ИЗ ВОРОНЕЖА
Data de creació 05-03-2009
Localització de les visites
<!--************CODE GEOCLOCK************-->1 - Serie Streaming
2 - Film Streaming
3 - 404Stream.CoM
5 - VoirFilms.vip
6 - HdssGratuit.Net
7 - VoirSeries
Vefblog.net
Vef Blog accueilAdéu-siau!
Seré absent uns quants dies. Me'n vaig a Moscou i no penjaré cap article aquesta setmana. Salutacions a tots els lectors del blog.
Els fantasmes de Breslau
Amb el cinema, crec que la novel·la negra és un dels millors camins cap a l'ànima d'un país. El novel·lista polonès Marek Krajewski, natural de Wrocław, va descobrir, adolescent, que els seus pares,els seus mestres li havien dissimulat el passat de la seva ciutat. Rere la façana polonesa de Wrocław palpiten les ombres germàniques de Breslau. Quants lectors recorden que unes regions com la Prússia Oriental i Silèsia van ser terres alemanyes durant segles? El 1945, el camarada Stalin es va quedar les províncies poloneses annexionades el 1939 i va donar com a compensació a Polònia el 25% del territori alemany. Escorcollant arxius, vells plànols de la seua ciutat, guies telefòniques d'antany, Marek Krajewski es va enamorar de l'antic Breslau.
La pietat perillosa
Ressenya publicada a la revista, 24/11/2010
La religió dels francesos
Article publicat a E-notícies, 23/11/2010
Diuen que França és una república laica. Em fa l'efecte que, ans al contrari, França té una religió oficiosa —el gaullisme— i un Déu —el general De Gaulle. La passada setmana, tota la premsa francesa va commemorar el quarantè aniversari de la mort del general De Gaulle. Personalment, és el primer esdeveniment històric que recordo. Acabava de complir set anys. Mon pare m'havia servit un got de coca-cola. No m'havia agradat fins al moment en què mon pare em va confiar que aquella era la beguda preferida dels 'cow-boys.' L'arribada de l'home a la Lluna no em va deixar cap record, però encara veig la pantalla de la televisió a la nostra torre de Breisach-am-Rhein, la petita ciutat alemanya on vivíem. La televisió retransmetia la cerimònia oficial. Ningú no pot negar la dimensió històrica del personatge. Pel juny del 1940 va recollir el tros de l'espasa ——de la grandesa francesa, la famosa autoproclamada . Va escriure memòries d'un alt nivell literari i, després de les guerrilles legislatives dels parlaments efímers de la IV República, va donar una constitució i unes institucions estables a França. Això dit, no em puc associar a aquest concert d'elogis. La llegenda el presenta com l'alliberador del territori nacional mentre, una setmana abans, el General ignorava la data i el lloc del desembarcament. La contribució de l'exèrcit francès a la victòria contra el nazisme fou tan modesta que, el 8 de maig del 1945, el mariscal Keitel en veure la bandera francesa, no pogué estar-se de dir ' Els francesos també son aquí?' Sense De Gaulle, hauria existit la resistència francesa com hi hagué una resistència espanyola durant la Guerra del Francès, una resistència austríaca a l'època napoleònica i una resistència alemanya durant l'ocupació de la Ruhr entre les dues guerres mundials. S'han escrit molts llibres sobre el cop d'estat 'democràtic' que va realitzar el General per tornar al poder el 1958. François Mitterrand, que no acceptà mai les pretensions del General a encarnar tot sol la Resistència parlava de 'coup d'Etat permanent'. Després d'haver proclamat que mai la bandera de l'FLN onejaria a Alger, el General va transformar una victòria militar total en derrota diplomàtica atorgant la independència algeriana. Mai no tingué una paraula de compassió pels centenats d'algerians llençats al Sena per la policía de París, pel centenar de víctimes franceses sense armes de la Rue d'Isly a Alger metrallades per soldats francesos i sobretot pels desenes de milers de harkis —els soldats algerians de l'exèrcit francès— degollats a l'estiu del 1962 sense cap protesta del govern francès. Un dia, potser, s'examinarà tota la carrera del General sense les ulleres de la Llegenda, i veurem si els francesos encara consideraran el general De Gaulle com ' '.
Els catalans a l'Algèria francesa
El divendres 19 de novembre a les 20h pronunciaré una conferència sobre 'Camus i els catalans a l'Algèria francesa ' a la sala La Mil·lenària de Toluges.
Aznar, Rachida i Montilla
Article publicat a E-notícies 16/11/2010
S'ha especul·lat molt sobre la possible relació sentimental entre José María Aznar i Rachida Dati, la deliciosa exministra de justícia francesa, jove mare d'una filla amb un pare desconegut...Voldria aportar la meva pedreta a les xafarderies. Fa deu anys, el president Aznar parlava un francès molt deficient. L'he sentit, recentment, durant un programa de la televisió francesa sobre la guerra civil espanyola i la memòria històrica. Ara don José María s'expressa amb fluïdesa en un francès correcte, amb una fonètica acceptable. Com s'entén? Deu parlar francès sovint. Amb qui? En aquest diari, he vist que uns lectors es mofen de l'anglès del president Montilla. No veig per què el president de Catalunya, el rei d'Espanya, el president de la república francesa haurien de dominar l'angloamericà. Que no hi ha bons intèrprets a Catalunya? Crec que el president de la Generalitat hauria de dominar l'occità abans de l'anglès. Potser seria hora que la gent entengués que, en lloc d'esmerçar tants anys per xampurrejar un anglès tan patètic com el del senyor que interroga el president Montilla, potser valdria més que tots els locutors d'una llengua neollatina estudiéssim les beceroles de les llengües germanes. Els meus amics es pensen que sóc poliglot perquè parlo català, francès, castellà i em defenso en occità, romanès i italià...' ¡ Qué va! ' Totes aquestes llengues són formes del llatí... Amb un estudi de les arrels, de les claus de les modificacions fonètiques, l'aprenentatge d'algunes paraules diferents () tots els llatins podríem entendre tots els nostres cosins sense cansar-nos, dedicant una atenció especial al romanès i al francès més allunyats de les llengües neollatines meridionals...Faig una proposta. Per què Europa no acceptaria com a llengua de comunicació el provençal de Frederic Mistral?
Història d'una passió
Ressenya publicada al , 17/11/2010 pàg.63
El meu amic de Brusel·les
Com enyori el temps quan descobria el món viatjant amb en Tintín!Durant molts anys, com per a tants mainatges de la meua generació, la darrera història de Tintín fou abans que Rémi Georges, àlies Hergé, publiqués . Malauradament, els anys han passat. S'ha esvanit la màgia de la infantesa i ja no puc llegir Tintín, tret de i de amb dos gags inoblidables. L'ampolla de vi blanc de Suïssa que beu abans de ' poder ' desmaiar-se i el tros d'esparadrap tan empipador que traginen tots els passatgers de l'autocar...
Feliç aniversari senyor comte
Fa cent anys es moria un dels gegants de la literatura mundial. Lev Nikolaievitx Tolstoi. Vell ocell ferit, el comte Tolstoi, immensament ric, agonitzava en una petita estació de províncies, el 7 de novembre segons el vell calendari julià, el 20 de novembre segons el nostre. Feliç el lector que encara no coneix l'obra de Tolstoi! Més encara que, llibre genial malgrat uns quants túnels d'avorriment com aquests relats intercalats insoportable tan de moda a l'època, és un dels cims de la literatura universal. —Война и Мир— (permeteu que citi el títol en rus) Com Benito Pérez Galdós, narra la invasió francesa al seu país, però va molt més enllà que el novel·lista espanyol.
Je me souviens de Louise de Vilmorin
, 1954, Folio
' . ' p26